El 6è disc d’estudi del quartet contemporani OBESES és un disc doble anomenat l’ai al cor, que consta de dues parts: SÍSTOLE, la part que ara veu la llum, i DIÀSTOLE, la segona part del disc, que es publicarà d’aquí a uns mesos. Aquest singular format de publicació respon a dues qüestions. En primer lloc, la voluntat de la banda de fer un retorn episòdic després de sis anys sense publicar música nova: un primer llançament que torni a situar OBESES a l’òrbita de la contemporaneïtat, i una segona part que continuï llançant el projecte musical endavant. I, en segon lloc, la possibilitat de donar més importància a cadascuna de les noves composicions. En un temps de consum frenètic i impulsiu, OBESES ofereix un espai temporal prou distès per assaborir cadascuna de les peces, els seus detalls, les seves contribucions i l’experiència estètica que poden aportar al públic. OBESES torna per reivindicar la música, com sempre ha fet al llarg dels gairebé 15 anys del projecte musical.
l’ai al cor – SÍSTOLE consta de sis cançons noves que, com ja ha estat habitual al llarg de la història de la banda, exploren diverses estètiques musicals per portar-les al seu terreny.
Si Amor artificial ens situa en una visió futurista de les relacions amoroses, Potser ho hauríem d’haver vist planteja el desamor des de la naturalesa més genuïnament humana. Per fer-ho, la banda es val d’una sonoritat clàssica, propera a la bossa nova dels anys 50, i hi incorpora arranjaments d’alta volada, amb seccions de corda i vent incloses. La cirereta del pastís d’aquesta peça és la inclusió de la veu de Magalí Sare, que canta juntament amb Arnau Tordera I el camí irrevocable d’una relació amorosa destinada al fracàs. Una hipèrbole musical que conjuga la sofisticació, la ironia i el glamur a parts iguals.
