Calia un grup que es preguntés, alt i clar, de qui és l’aigua del riu. Que és com preguntar-se de qui és la muntanya, de qui és la natura o de qui és el planeta. Preguntes que flueixen, clares i cristal·lines, com la pròpia aigua de la riera d’Arbúcies escolant-se dins les garrafes de vuit litres de les embotelladores que eixuguen el Montseny. Preguntes que ressonen al nou single de Remei de Ca la Fresca, “Mal de Muntanya”.
D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.
Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat des de llavors com una de les bandes més inquietes i inclassificables del nostre panorama musical. Es van donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim que va ser rebut amb entusiasme. El seguirien unes sorprenents adaptacions d’Underworld i M.I.A. i el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah.
