Roger Padrós treu la cançó que s’amagava dins el seu nou disc “A contrallum”. Un tema fresc, emotiu i amb regust de mar; els ingredients secrets del record. L’autor va escriure aquesta cançó passejant pels records de la seva àvia paterna, just al final de la seva vida. Un cant a la vida viscuda, on les olors i les imatges que amb els anys segueixen amb nosaltres i traspassen generacions.
En Roger Padrós, cantant, compositor i pianista comença a estudiar piano des de petit, i fins a l’actualitat no ha parat de formar-se. D’adolescent introdueix la veu com a instrument principal i amb la publicació del seu primer EP va aparèixer l’oportunitat de formar part de la setena edició de “La Voz”, que va precipitar l’aposta per una carrera artística professional. Padrós és músic resident a casa Batlló on presenta el seu repertori i versions d’artistes coneguts.
Després d’un primer àlbum amb molt bona rebuda vol reivindicar el seu lloc en l’escena catalana amb un segon disc, on la qualitat i la diversitat de la seva música vestirà un contingut madur i d’actualitat.
“A Contrallum” és un disc potent i directe. Cançons amb caràcter propi, fruit de la recerca de sons nous i melodies que enganxen des del primer moment. Diferents estils amb un mateix projecte; arribar a qui les escolta. Un treball d’introspecció personal per plasmar que, realment el que el mou és el que ens emociona. Ens fa de mirall del buit que tots, de vegades, consumim i prediquem. El dol, la felicitat, l’amistat, la confiança, l’autoestima, els records o el pas del temps són alguns dels temes que podem trobar al disc.
Cada cançó és com una fotografia. Buscant tot el significat i fent autocrítica, Roger Padrós deixa el missatge gravat amb cada nota.
