El mullet és aquell pentinat que ha ressorgit dels anys vuitanta a la vida social actual, i que moltes han fet servir per ser una moderna més de la ciutat. Segons la generació Z (generació a la qual li molesta que parlin d’ella sense saber, la qual cosa no se li pot retreure a la protagonista d’aquesta nota, ja que en forma part d’ella) cada gran canvi, ve acompanyat d’un canvi de look. De la metàfora d’un nou pentinat i una autocrítica generacional, d’això parla Ven’nus, el nom artístic de Valèria N. Saurí, al seu nou EP POST-MULLET.
Explica l’aferrament a l’estètica del moment com si es tractés de l’aferrament al present, i la por al pas del temps. També explica com una generació sencera viu volent de tot, sense aferrar-se a res. Ven’nus li posa melodia al concepte de la nostàlgia anticipada, que ella mateixa identifica com la mateixa energia que un pentinat mullet. Al final, portes aquest pentinat perquè conceptualment t’agrada. I t’agradaràs, també, en un futur quan pensis en el passat. Això és la nostàlgia anticipada.
Aquest és el primer treball de Ven’nus ha compost vivint a Barcelona, empapant-se de cada vivència i espai de crear. Això ha fet que aquest EP sigui eclèctic, electrònic i passional, reflectint les èpoques de canvi que l’ha fet viure la gran ciutat, així com del fet de marxar-ne, després de passar per 3 pisos barcelonins i fugir a un poble del Penedès de 900 habitants.
POST-MULLET és un EP especial, ja que està produït per 7 persones diferents. Ven’nus és qui ha creat des de zero les seves maquetes i les vesteix amb sons selectes i característics. El repte era no perdre l’essència en el procés, i així ha sigut, gràcies a la impecable feina de Vernat, Arnau Vallvé, André Nascimbeni, Jolly Damper i el duet Balma, els coproductors del projecte.
