“Com una larva que es converteix en crisàlide i que acaba esdevenint, en un final preciós, una papallona… tot un procés màgic que va de dins cap a fora”. Així és com el cantautor Sergi Carbonell, membre de la mítica banda Txarango i responsable de molts dels seus èxits, simbolitza l’estat de transitorietat que marca les nostres vides i que va repetint-se en essència a la cançó “Anicca” i a la resta de Crisàlide, un nou EP del músic osonenc que veurà la llum el pròxim 1 de febrer. “Res és permanent, excepte el canvi”, repeteix com si fos un dogma en aquest primer avançament. Música preciosa, atemporal, orgànica i que demana l’atenció de la seva audiència, un fet bastant insòlit en un món massa marcat pel consum fast food, l’èxit artificial i l’oblit ràpid.
En aquest món buit i sense memòria ni context, que té la capacitat d’atenció atropellada per TikTok, Sergi Carbonell s’obre camí per explicar una història d’amor entre dues persones dividida en capítols. Tothom ha passat per aquestes experiències vitals i Sergi Carbonell ho narra amb la motxilla ben carregada de l’experiència i les pors superades gràcies al seu primer disc com a cantautor, Refugi, publicat tot just fa un any. Enrere queda un any d’aprenentatge que li ha servit per prendre consciència del privilegi que significa estar damunt dels escenaris.
“Anicca”, tot i ser la cançó que tanca l’EP, és un bon punt de partida ja que abraça tot el disc, explica en general de què va i reafirma la idea que tot canvia. Cal assumir aquesta realitat i viure-hi i conviure-hi de la millor forma possible, celebrant les coses bones i aprenent de les que no en són tant. Com a curiositat, l’arpegi amb el que comença és el mateix que el de la cançó que obre l’EP.
