Anaïs Vila fa gairebé una dècada que trepitja els escenaris catalans interpretant els seus temes propis que s’engloben en una cinquantena de cançons publicades, dins de quatre discos i alguns senzills, en les que s’hi inclouen col·laboracions amb artistes com David Carabén (Mishima), Mazoni, Clara Peya, Pantaleó o Manu Guix. Un projecte autogestionat que el 2021 rep una de les Beques de Composició que atorguen conjuntament SGAE i Cases de la Música i que, juntament amb un procés de micromecenatge, ajuden a cofinançar aquest nou àlbum.
“Ara sempre” és un àlbum acústic, poètic i madur, on la senzillesa i la profunditat discursiva es mesclen en una producció acurada, amb la veu i les guitarres com a elements essencials. Anaïs Vila fa un retrat de les barreres i els anhels dels qui ara viuen la dècada dels trenta, a través del seu quart llarga durada. L’emergència climàtica, l’ansietat, la vida frenètica, les relacions de parella, les ruptures i els desitjos ocults conviuen amb la recerca d’esperança davant d’un futur amb poques sortides i amb la necessitat d’una connexió constant amb la naturalesa. Onze cançons de pop independent, amb pinzellades de folk, que s’allunyen de qualsevol artificiositat.
David Carabén és la principal col·laboració d’aquest disc. El cantant de Mishima i Anaïs Vila comparteixen duet a “Desert”, un crit a la incomoditat davant de l’emergència climàtica.
Vila també compta amb tres veus de luxe als coros d'”Ara sempre”. Enric Verdaguer (Henrio) a ‘Coda’, Gessamí Boada a ‘Com una flor’, Gerard de Pablo (Pantaleó) a ‘Un vici’, i tots tres junts a ‘Autoconfinament’, ‘Cendres’ i ‘Loop’.
