Últim Cavall són una autèntica perla per explotar del panorama musical català. Amb un currículum que inclou un EP, que els va valer el fitxatge pel segell Discos de Kirlian, i dos àlbums editats amb aquest, Records de Kyoto del 2017 i Alaska del 2019, la banda del Garraf torna aquesta temporada per reclamar el seu lloc a la escena. I ho fan amb ‘Verí’: un nou single amb què comencen a revelar el que serà el seu tercer disc, programat per al febrer de l’any que ve.
Posant certa distància amb la seva proverbial fórmula shoegazer dreampopera, la nova cançó d’Últim Cavall és un mig temps que es pot ballar de forma sinuosa, com una dansa trista i alhora sincera. I a l’ampli espai creat sobre la base d’aquest slow dance, ‘Verí’ ofereix molt més del que aparenta pel seu ritme clar i sincopat i per les textures amables i vidrioses. Hi ha un halo de nostàlgia subtil que ens transporta, en un petit viatge, a certs records agredolços tenyits en ambre. També conviuen amb aquesta dinàmica dreamy que regeix el tema lleugers retalls d’elegància quasi soul i acords habituals de bossa nova i de jazz. Però al final ‘Verí’ és un tema rodó i lluminós de pop: del tipus alternatiu, proper al late indie, del qual té la veu per bandera.
La cançó, darrere d’aquesta façana ben polida i engalanada, parla d’aquest verí amarg que de vegades recorre les nostres venes, unes lentament i d’altres de manera desbocada, i és impossible domar-lo o aplacar-lo. Pot ser per enveja, per gelosia o per qualsevol dels sentiments que ens fan pitjors. Però Últim Cavall aposten per un antídot comú: aprendre a diluir el verí, a rebaixar-lo fins a fer-lo desaparèixer i, sobretot, a allunyar-se d’aquelles persones que no ho saben fer, aquelles que no sent felices intenten que ningú ho sigui al seu voltant.
I ella, la protagonista del videoclip que il·lustra ‘Verí’, és de les que ha après. Ella, que balla per a ella i per a ningú més, que ja no té ningú però que ja no vol ningú, que ja no crida al vent perquè ja no vol que ningú l’escolti, és feliç així: ballant amb els seus records a una banda, sentint-se bé a la foscor veient-ho tot però no mirant res. Un brillant videoclip produït per Kalapa Films amb direcció de Julie Gomez.