Yung Rajola és un raper lleidatà veí de Barcelona que fa pop urbà sensible. Amb el seu primer disc, Cor trencat (2021), un treball conceptual que girava al voltant del desencís del jovent, ja va demostrar que tot i la seva edat, tenia més carrer -emocional- que la majoria d’artistes contemporanis. Ara, just després de publicar els avançaments “De flor en flor” i “Balada de les cites que no surten bé” -dues cançons que parlen de diferents classes de desamors-, llança “Peter Pan”, que és el tercer avançament i la cançó que dona títol al seu segon disc, que veurà la llum el 27 d’octubre.
A “Peter Pan” Yung Rajola parla del desig inevitable de no fer-se gran. Rajola hi expressa un sentiment de rebuig a les feines de merda, als dolors físics, a Hisenda, a l’economia inestable… Qui vol créixer quan el futur és inevitablement precari? Escoltar “No vull fer-me gran, vull ser un infant, per sempre més, com Peter Pan, sempre volant per Neverland” provoca tendresa infinita i ganes de regalar-li abraçades reconfortants. Ja ho diu ell mateix: “Sóc de l’any 1994, ja quasi frego els 30. Sento que sóc un nen petit en el cos d’algú que ja comença a ser gran. Em costa fer-me a la idea que me n’he de fer gran”.
A aquest single, que ha estat produït per Pep Saula (component del grup lleidatà Sexenni) s’acompanya d’un videoclip realitzat per Alex Alcalde on es veu (i es viu) una rutina anodina d’una persona adulta. D’ençà que es desperta fins que es queda adormida a un bar fent canyes. Va a treballar, a passejar, a comprar… però sempre amb cara de pomes agres. No té la vida que vol. I això el porta a acabar les jornades a un bar, sol, i amb la cervesa com la més fidel aliada.
Gràcies a cançons com les publicades i com les que estan a punt de veure la llum, Yung Rajola s’està transformant en un cronista cru i mordaç de la realitat de la gent jove que comença a no ser-ne, una generació fràgil que la societat hauria de cuidar amb cotonets.
