Mapache Gris és una banda indie/pop amb elements de música urbana i de new wave sorgida de la imaginació de l’ex-cantautor Roger Margarit. Ideada durant el confinament, aquesta banda ideal havia d’aparèixer màgicament per salvar el món i els seus éssers estimats en un context que no convidava a l’optimisme. L’univers conceptual de les seves primeres cançons del projecte gira al voltant dels següents pilars: salut mental, canvis vitals com a solució contra una situació adversa i la lluita per ser un mateix; tot des d’un punt de vista irònic amb tocs d’humor absurd.

També hi juga un rol important l’estupefacció davant dels exponencials canvis tecnològics viscuts durant els darrers anys i les últimes tendències musicals i estètiques. Estils com el reggaeton, el trap o el k-pop apareixen diluïts en les textures sonores del grup. S’han sumat a aquesta aventura els músics experimentats Esteve Martínez al baix, Nil Bribian a la bateria i Víctor Valiente (Sidonie, Mucho, Mi Capitán) assumint el paper de productor juntament amb Margarit.

Petazetas és una cançó escrita el 2021 durant la post pandèmia i els seus confinaments perimetrals i tocs de queda. Hi començava a haver més llibertat però restringida. Agafar el cotxe o sortir de la ciutat semblava un viatge a un altre planeta. En aquell moment el reggeton era la música més nostàlgica que existia perquè l’oci nocturn, sinònim de bons moments amb els amics, estava tancat i era complicat trobar-se. La lletra em va venir inspirada per uns stories que va penjar una amiga.

- Publicitat -

La Nicole tornava cap a casa en bicicleta després d’una festa passat el toc de queda de les 22:00. La ciutat estava deserta i en silenci. Durant el trajecte i mig borratxa aprofitava per reflexionar sobre la seva vida, sobre allò que havia assolit i tot el que havia deixat escapar. Al final de vídeo rep l’impacte d’un cotxe, fet que va quedar com un petit accident anecdòtic. És una cançó nostàlgica -que fa referència a un símbol pels nens dels 80’s i 90’s- però que mira cap al futur amb optimisme. Diu adéu a un món que ha desaparegut totalment i s’inicia un nou camí que el/la protagonista haurà de recórrer sol, lluitant contra les adversitats i els seus propis fantasmes.