Actualment tots som Joan Colomo. El músic català ens representa millor que ningú. En unes circumstàncies com les que vivim, què hi ha més representatiu que intentar ser optimista, no sortir-se’n i haver-te de conformar amb haver-ho intentat? En Joan volia publicar un disc alegre, però li ha sortit un disc trist; d’aquí que hagi volgut titular amb aquest títol sincer el seu nou treball. “Disc trist” sortirà a la venda el 19 de maig a través del segell BCore. El disc és trist, però, en el fons, llegint-hi entre línies, hi trobem un retrat dolç i alhora amarg del desconcert que tots portem dins. Tan contradictori i empàtic com sona, un disc lúcid i honest, que ens recorda que tenim dret a exigir ser feliços malgrat la tristesa.
‘Cançó animada’ és, per a Colomo, “un exemple pràctic de la dificultat que tenim per ser optimistes, com a mínim a curt termini”. I confessa: “Jo realment volia escriure una cançó animada però el descoratjament ha fet que acabés narrant l’intent frustrat d’escriure-la. És una espècie de metacançó que guarda un bri d’esperança, perquè, com diu l’última frase, pot ser que el futur sigui millor”. Sobre una base trepidant de baix i percussió, endolcida per línies de teclat i sintetitzadors, Colomo fa una autèntica declaració d’intencions que, més enllà de referir-se al procés creatiu de la cançó pròpiament, ens parla del desig que tots tenim de ser la nostra millor versió. Una voluntat que, encara que ara es torci per les circumstàncies, ens salva una miqueta per mantenir la fortalesa de, com a mínim, intentar-ho.
