Aquest primer àlbum marca un abans i un després en la trajectòria dels Iglú, que ha decidit apostar fort i demostrar que l’indie català també té un espai en el “mainstream” musical del nostre país. La jove banda catalana que vol portar l’indie pop britànic a Catalunya amb la seva variant de pop melòdic i un vibe festiu.
Les 10 cançons d’aquest primer disc, “IO”, són potents i tenen una sonoritat fàcilment recognoscible, com ja s’ha pogut albirar amb els 4 singles ja disponibles.
El disc narra el viatge a IO, el primer satèl·lit descobert de Júpiter. La metàfora utilitzada parla dels obstacles i dels somnis involucrats en un projecte tan gran. Foster the People, Two door cinema club, Tame Impala, Phoenix, Love of lesbian o Carlos Sadness són alguns dels referents. Ells mateixos han produït i gravat part del disc en el seu estudi casolà i han comptat amb l’ajuda de Mario Patiño de l’Atlàntida Studio, productor d’artistes com Ginestà, KeteKalles o la Pegatina, per a tasques més complexes com la gravació de bateries o mescles.
La banda ha decidit rodejar-se d’altres artistes emergents com Lluc Planes, Pau Roget i d’altres ja establerts com Gerard Aledo, cantautor que inicia projecte després de la seva trajectòria amb el grup Animal. Tots aquests i d’altres col·laboren en cançons del disc.
Confiats amb el que vindrà, estan molt il·lusionats amb com reaccionarà la petita base de seguidors que ara mateix els impulsa i tenen la mirada posada en arribar al màxim de públic possible de la mà de el segell Acqustic, amb el que caminen juntament des de que van decidir iniciar aquest nou repte.
