Enlloc com a casa. Això ha degut pensar l’Aitana el dia en què dona el tret de sortida al seguit de quatre concerts que té programats a la seva terra: Barcelona. No fa falta arribar al Palau Sant Jordi, ni tan sols pujar a Montjuïc, per a sentir que durant els pròxims dies la ciutat comtal es tenyeix de blau. Diverses cues, cada una més llarga que l’anterior, omplen la zona i els primers ja carreguen a la seva esquena amb dues nits de paciència i, perquè no dir-ho, una mica d’inconsciència.
Després d’hores sota el sol, el moment s’acosta. Les grades s’omplen i la pista es va fent petita a ritme de les cançons de Gale. La compositora i cantant porto-riquenya que, a més de ser fidel amiga de l’Aitana, és la telonera de les dues primeres nits de l’espectacle. Posició molt justificada tenint en compte que és una de les coautores de temes com ‘SUPERESTRELLA’ o ‘DUELE UN MONTÓN DESPEDIRME DE TI’. La sensació generalitzada és de bon descobriment. Malgrat tractar-se d’una artista amb poc reconeixement a Catalunya, molts l’afegiran a les seves llistes a partir d’ara, jo inclòs.
Ara sí, el teló s’obre, literalment, per donar pas a l’espectacular elenc de ballarins i, per descomptat, a l’amfitriona de l’habitació a la qual ens estem a punt d’endinsar. ‘6 DE FEBRERO’ ens deixa clar que això ja ha començat i ‘SEGUNDO INTENTO’ assegura que el show està servit. És clar que, com a amants del drama, la intensitat es troba present i ‘DUELE UN MONTÓN DESPEDIRME DE TI’ ho avança.
“Bona nit, Barcelona”, una frase que posa la pell de gallina a tot fanàtic de la catalana, ja que la clàssica salutació indica que l’esperat dia ja és una realitat. Una Aitana agraïda i contenta de trepitjar de nou el Palau Sant Jordi ens dona la benvinguda al seu “Cuarto Azul”. És un espai que ja coneixem gràcies al seu disc homònim, però que ara adquireix una tercera dimensió amb el “Cuarto Azul World Tour”.
I res més ser dins, viatgem en el temps. Concretament, fins al 2020 amb temes com ‘NO TE HAS IDO Y YA TE EXTRAÑO’ O ‘+ (MÁS)’, alguns dels hits del seu segon projecte «11 RAZONES«. És llavors quan un s’adona de la innegable evolució de l’Aitana, especialment comparant-la amb gires anteriors. El fet que canti cançons com aquestes s’interpreta com un regal als seguidors més veterans i nostàlgics.
Però si alguna cosa caracteritza al quart àlbum d’estudi de l’artista és la introspecció i exposició emocional que s’hi mostra. ‘CUANDO HABLES CON ÉL’ o la pròpia ‘Cuarto Azul’ en són exemples clars. És ara quan les primeres llàgrimes de la nit entelen la vista i la imatge deixa de ser nítida durant uns minuts.
Quan parlo d’evolució i millora de l’Aitana amb el pas de les gires no em refereixo només al seu paper a dalt de l’escenari, que també. Si no que el tipus d’espectacle que se’ns ofereix ara té novetats que t’integren en el missatge de cada cançó de manera molt més clara. Es dona joc amb la posada en escena dels temes a partir de dos elements clau: la triple pantalla dels extrems laterals i superior i la parcel·la d’habitació de dues plantes que s’incorpora i des d’on es representen cançons com ‘EX EX EX’ o ‘EN EL CENTRO DE LA CAMA’. A partir d’aquests elements, la cantant i el seu equip involucren a tothom qui es troba present en el recinte: des de l’adolescent més fanàtic que es troba enfront de la seva ídola, fins a aquell qui només se sap un parell de les vint-i-cinc cançons del repertori i que s’ha assegut a la grada més alta del sector més allunyat. Així doncs, el concert esdevé també en un producte cinematogràfic que juga amb perspectives, molts canvis de plànol, efectes, llums i una escenografia impactant des del primer instant.
Si hi ha una cosa que sembla que l’Aitana mai perdrà és les ganes d’interactuar amb el públic i explicar algunes històries o anècdotes relacionades amb ella i les seves cançons. És allí on aprofita per llegir i recollir algunes pancartes i dibuixos més emblemàtics que veu en les primeres files. S’ha de dir que als seus fans no els hi falta imaginació, com és el cas de la noia que porta una Aitana de cartó vestida i adornada amb les icones més representatives de la cultura catalana o la climentona que li regala la bandera de Sant Climent de Llobregat personalitzada amb la seva cara. “He de dir que soc del Barça” afirma amb rotunditat la cantant després de rebre una foto seva amb 15 anys amb la samarreta blaugrana a escala real, no esperàvem menys, Aitana. I després de tant regal, la protagonista de la nit decideix correspondre’ns amb un fragment d’una de les pèrdues més sentides de la setlist de la gira: ‘Con la miel en los labios’.
A partir d’ara les pulsacions s’acceleren fins al final, perquè sí, això ja s’acaba. Si l’espera prèvia hagués estat tan sols la meitat de planera que ha estat el concert no m’importaria fer la mateixa cua per a cada tràmit del meu dia a dia. “Cada cançó té la seva importància, però he d’admetre que ara ve la meva part preferida del show”, assegura la cantant fent referència al darrer recull del repertori. I no és per a menys, perquè aquesta selecció és la cloenda que una gran festa mereix. ‘LA CHICA PERFECTA’ ens fa marxar cap a casa amb una actitud empoderada i reforçada i ‘CONEXIÓN PSÍQUICA’ aconsegueix unir a més de disset mil persones que canten a cor que “si esto está mal, que me lleven presa”. Una aura farcida de gaudi que envaeix l’ambient.
Però tot culmina amb la cançó estrella, mai més ben dit. El tema que ha regalat grans alegries a l’Aitana és l’escollida per dir adeu a una de les quatre nits barcelonines del “Cuarto Azul World Tour”. ‘SUPERESTRELLA’ té una mena d’essència que t’envolta i fa aixecar a tot el Palau Sant Jordi mentre el rebombori de càntics vencent progressivament la veu principal.
Baixo les escales de Montjuïc melancòlic, tan sols fa 10 minuts que he sortit d’un dels millors espectacles musicals dels últims temps a Catalunya i ja tinc ganes que es repeteixi. Malgrat que ja ho hagi esmentat i sigui un tema recurrent, l’evolució artística (i òbviament personal, fins on coneixem) de l’Aitana mereix ser reconeguda insistentment. Cant, ball, visuals, missatge, temàtica, estètica… tot està cuidat al més mínim detall. Escoltar com era el “Cuarto Azul” de l’Aitana ja m’agradava, però entrar-hi ha superat les meves expectatives i sé que m’hi quedaria.
