A les set de la tarda d’un dilluns entro a la sala Luz de Gas per la presentació de l’EP ‘Dölma’. L’ambient acollidor acompanya perfectament el públic que es troba distribuït per tota la sala, mantenint petites converses que formen la banda sonora del moment. De cop i volta, els canelobres s’eleven al sostre, enfosquint el lloc i fixant l’atenció a l’escenari.
Dos joves surten i es situen un darrere la guitarra i l’altre darrere la taula de so, fent-li el pas a Gabriela Richardson, que surt cantant les primeres notes de “En verano” amb una entonació que promet un bon concert.
El públic s’anima més per cada cançó que passa, destacant sobretot la cançó que la va fer coneguda, “Hundred Miles”, o la versió de “No puedo vivir sin ti”, que li dedica a Coque Malla.
Després de mitja hora cantant i oferint al públic un dels somriures més tendres que haurà vist aquell escenari, arriba la darrera cançó. La cantant explica que la seva cançó preferida “Hurricane” tracta el moment “quan surts de l’ansietat i la depressió, que de cop i volta et sents com un huracà que pot amb tot”.
Entre aplaudiments i càntics que demanen una altra cançó, els tres artistes donen les gràcies i surten de l’escenari, deixant als espectadors unes ganes de tornar a escoltar les cançons.
