Mamuts

Per les llargues planes nevades del nord de Sibèria hi caminaven lentament, fins fa uns 3.600 anys, uns avantpassats dels elefants, de llargs ullals afilats i espès pelatge, que són famosos per ser un dels animals amb més interacció amb els primers humans, tal com ho documenten pintures rupestres per tot l’hemisferi nord. No són els únics animals extingits que tingueren relació amb nosaltres, però sí que són, potser, els que més han transcendit a la cultura popular. Per què serà? 

En la mateixa línia podríem definir AC/DC, que després de 6 anys, tornen amb nou disc i nova gira, que celebrarà el 40è aniversari de la banda. Un cas curiós el d’AC/DC. Tothom els reconeix com un dels grans, com uns rockers autèntics, de nenes i droga, dels de sentiment pur, però tampoc han sigut mai la nineta dels ulls de la crítica. El seu èxit, però, és inqüestionable: milions de persones arreu del món, propers o no al rock, ballen al ritme d’Angus Young, i la seva forma d’omplir estadis recorda a U2 o al Boss.

I com vells mamuts d’una altra època, apareixen el 2014 amb disc, igual que fan de tant en tant altres mamuts romàntics, que de forma lenta, sense aquella frescor de la joventut, ens regalen de tant en tant la calor de la nostàlgia. I des d’aquí, encara que provablement ni ens escoltarem el CD, celebrem que tornin, i com ells tants altres, i que demostrin que si no van morir de joves com poetes maleïts, almenys que toquin fins que el cos els hi digui prou.

Marc Grèbol