Feia molt de temps que tenia ganes d’escriure això, però em resistia amb l’esperança d’anar a algun concert i poder dir: «Mira, avui no ha passat». Però no. Després d’anar aquest dissabte a Razzmatazz a veure Ginestà, vaig acabar-me de decidir i escriure quatre ratlles sobre aquest fet que em molesta extremadament.
Puc entendre que, si vas acompanyat a un concert, comentis en moments puntuals situacions que puguin estar succeint a l’escenari, però aquelles persones que es posen d’esquena a l’escenari formant una rotllana i s’expliquen la vida mentre l’artista s’està obrint i interpretant una balada, i sents més les vides i miracles dels companys de la rotllana, doncs no.
Ens queixem del preu de les entrades d’alguns concerts i llavors ens passem el concert petant la xerrada i molestant la resta de persones que tenen ganes de gaudir del grup o artista que està actuant.
Jo pateixo molt per l’artista, que intenta dir unes paraules i sent una remor de fons i que, en alguns casos, fins i tot interpel·la el públic dient que, si callen una mica, podran gaudir més de la cançó que interpretaran a continuació. En aquests moments, jo passo vergonya aliena de compartir espai amb aquesta gent.
Per molt que la resta de persones del públic facin el clàssic «xxt!», aquestes persones callen potser deu segons i, a la següent cançó lenta, torna a passar el mateix.
Jo no sé si això és una cosa que passa només al nostre país, però recordo haver anat a concerts al Regne Unit i la gent era més respectuosa amb els artistes. Però entenc que a tot el món hi ha maleducats que no poden estar en silenci i han de dir-hi la seva. Els sembla que podran ser protagonistes si, quan el cantant està parlant, li deixen anar algun comentari graciós i, per un instant, seran els reis del món.
És el mateix que passava amb els minuts de silenci que es feien als camps de futbol. Abans es respectaven en silenci, fins que gent del públic aprofitava per cridar estupideses que no tocaven i es va optar per posar-hi alguna cançó.
El silenci pot incomodar algunes persones. El que no compro és que, si estàs en un esdeveniment cultural, com pot ser un concert, i l’artista s’està obrint en canal i interpretant una cançó tranquil·la, tu estiguis allà explicant qualsevol merda als teus amics, quan ho pots fer quan surtis a fora.
Si amb persones random em molesta, quan són els mateixos artistes els qui van a concerts d’altres, a listening parties o a gales i es posen a passar completament del concert, encara em sembla més greu. Poca empatia en alguns casos. Entenc que ells, quan estan sobre l’escenari, voldran que el públic faci cas d’un xou que han estat preparant durant molts dies.
Hem arribat a un punt de la nostra societat en què anar a un concert és com quedar amb els amics i tenir la música de fons: de tant en tant mirar l’escenari, fer-te moltes fotos i anar-les enviant a la penya o penjant-les a les històries d’Instagram i petar la xerrada, sense pensar que hi pot haver persones que, per estrany que sembli, han anat allà per escoltar el músic.
