El recinte de Can Guitet, a Montmeló, ha acollit aquest dissabte la segona edició de La Castanyada del Cabró Rock, 17 hores de música en directe per celebrar i reivindicar la música i la cultura catalana. La segona edició del festival ha comptat amb un cartell intergeneracional que ha reunit, després de vint anys, dues formacions referents del rock català com són Els Pets i Lax’n’Busto, amb el pop urbà de The Tyets, Figa Flawas o 31 FAM. Entre castanyes, panellets i grups de cultura popular, prop de 10.000 persones han gaudit del gran espectre sonor de l’escena musical catalana.
La jornada va arrencar a les 12 del migdia amb la veu de Juls, seguida de la sabadellenca Ven’nus i la colla de 31 FAM. Amb el sol de tardor caient sobre el Vallès Oriental, Els Amics de les Arts van saltar a l’escenari amb la gira de celebració dels seus vint anys de carrera. Després d’un inici accidentat tècnicament, el trio va connectar amb un públic transversal amb un equilibrat repàs a la seva trajectòria discogràfica. En un autèntic vespre de Tots Sants, no hi podia faltar el seu darrer senzill «Encara som aquí» que relata la caiguda –i remuntada– del pilar que els Marrecs de Salt pugen any rere any per les escales de la catedral de Girona. «El seu gran hit», «4-3-3» i «Louisiana o els camps de cotó» van fer acte de presència en un concert que va tancar amb «Jean-Luc» i «Semblava que fossis tu».
Dels 20 anys d’Els Amics als 40 d’Els Pets, que a les acaballes del segon any de gira de celebració van oferir un concert de rock sense treva. Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres van repassar quatre dècades d’una trajectòria prolífica que ens ha deixat cançons com «Vespre», «Blue tack», «Jo vull ser rei», «Pantalons curts» o «Bon dia».
La Ludwig Band va agafar el testimoni del trio de Constantí, en l’últim concert a l’aire lliure del grup, estirant el xiclet d’una gira d’estiu llarga i exitosa pel sextet abans de començar el seu recorregut per teatres. «La segona millor banda d’Espolla» es va reafirmar com un dels grups més en forma del panorama actual, desfermant l’eufòria amb les aclamades «Millor amb ell», «El meu amor se n’ha anat de vacances», «Manela, no vull currar per vostè» o «Xavier, el tècnic de so».
El festival va fer una pausa a la programació de l’escenari principal per convertir el recinte en una gran plaça amb el Gran Aplec de la Cultura Catalana. Colles castelleres, ball de gitanes, gegants i sardanes van agafar el protagonisme en una reivindicació de la cultura popular catalana. Tot seguit, Lax’n’Busto trepitjava el mateix escenari que Els Pets, un fet que no es veia des de fa dues dècades. Els del Vendrell van connectar amb el públic des de les primeres notes de «La meva terra és el mar» i «Trepitja fort» fins a «Tornarem» i «Llença’t». La veu inconfusible de Pemi Fortuny i el rock contundent de la banda van brindar un recital de rock que va convèncer tant els més nostàlgics com les noves generacions.
Els Catarres van recollir el testimoni d’una nit de celebració posant una marxa més. El trio d’Aiguafreda va desplegar el seu darrer treball Paracaigudistes, amb un repertori on no hi van faltar nous èxits com «La fortuna» o «Diumenge sense drama» que es combinava amb la força d’«Invincibles», «Rock & Roll» i «Jenifer». Un dels moments més vibrants va ser quan Èric Vergés va baixar entre el públic per cantar «Tokyo» acompanyat de milers de veus.
Entrada la matinada, The Tyets agafava el relleu per demostrar per què continuen sent un dels grups de referència. Oriol de Ramon i Xavier Coca, abans de publicar un nou disc la primavera vinent, posaven punt final a una etapa amb els darrers concerts del disc Cafè pels més cafeteros. El duet mataroní va obrir a ritme de «Bailoteo» i «De l’1 al què», enllaçant èxits com «Olívia» i «Amics, Tiets i Coneguts». El punt àlgid de l’actuació va arribar amb l’estrena de l’exitosíssim –i enganxosíssim– «Raquel Sans», que el públic va cridar eufòric.
La traca final de la nit va quedar en mans del duet vallenc Figa Flawas, amb un show explosiu que repassa els seus grans èxits com «La Marina sta morena», «Mussegu» o «Diabla». Doctor Prats era l’encarregat de tancar la paradeta després de 17 hores de música en directe. La segona edició de La Castanyada del Cabró Rock es fa un lloc al calendari afegint un festival lliure de complexos i amb un propòsit ferm: defensar el producte, els grups i les tradicions locals.
