Durant aquest mes d’octubre s’han produït diversos comiats musicals. Un dels més emblemàtics ha estat el d’Oques Grasses, que ha aconseguit omplir l’Estadi Olímpic Lluís Companys durant quatre concerts finals. Però no ha estat l’únic comiat destacat: La Gossa Sorda ha deixat definitivament els escenaris amb un últim directe a Pego, al País Valencià, i La Fúmiga ha celebrat els seus tres últims shows a Barcelona, al Sant Jordi Club, abans de posar punt final a la seva trajectòria a València aquest cap de setmana.
Si ens fixem en aquests comiats, hi ha una diferència que crida l’atenció: la presència de teloners. Tant La Gossa Sorda com La Fúmiga han comptat amb altres artistes abans dels seus concerts finals. En el cas dels de Pego, hi han actuat Quinto, Romàntic Dimoni, Abril, Xúquer DJ, DJ Vaderock i RO.DI. Per la seva banda, els d’Alzira han comptat amb Naina a Barcelona i també l’han incorporada al cartell de València, on comparteix programació amb ESTHER, Abril, Drasen i La Xica.
Aquesta diferència m’ha fet plantejar una pregunta: per què Oques Grasses, un grup que ha reunit al voltant de 220.000 persones en quatre dates, no ha comptat amb artistes convidats? I, més enllà d’aquest cas concret, quin paper té avui aquesta figura dins la indústria musical catalana?
De veritat, penseu en els concerts dels últims mesos als quals heu anat. En quants hi havia teloners?
Potser per a una part del públic la seva presència no és especialment important. Molts assistents van directament al xou de l’artista que han anat a veure. Però, per als grups i artistes emergents o menys consolidats, actuar abans d’un nom reconegut pot convertir-se en una oportunitat per guanyar experiència sobre l’escenari i arribar a persones que potser no haurien escoltat la seva música per iniciativa pròpia.
A més, fer de teloner també permet actuar en grans escenaris. Qualsevol artista coneix les dificultats que hi ha dins la indústria per trobar espais on tocar i arribar a nous públics. Per això, tenir l’oportunitat d’obrir-lo pot marcar la diferència. Recordo, per exemple, els directes de Tyets durant la gira Èpic Solete, al Sant Jordi Club, en què van convidar Dani6ix i Izzkid en una de les dates. Dos cantants del Maresme que van tenir l’oportunitat de pujar a l’escenari d’aquest recinte i actuar davant d’un públic nombrós, guanyant així visibilitat entre persones que potser encara no coneixien la seva música.
Aquests són, precisament, els espais que poden ajudar els intèrprets a fer-se un lloc dins l’escena musical. I si els grans concerts també poden servir per donar visibilitat a projectes que encara estan creixent, no és una oportunitat que valgui la pena continuar aprofitant?
Si analitzem les oportunitats que tenen els artistes emergents dins l’escena musical catalana, també hi trobem dificultats per consolidar una trajectòria. Segons l’Anuari de la Música, els artistes emergents van representar el 33% de la programació dels principals festivals i festes majors catalanes analitzats el 2023. La xifra és similar el 2024: en una cinquantena de grans festivals, el 34% dels artistes catalans programats eren novells, amb un màxim de dos discos publicats. Tot i això, l’informe també assenyala que una part important d’aquesta presència es concentra en quatre noms: The Tyets, Figa Flawas, Julieta i Mushka. Això ens recorda que tenir presència als cartells no sempre significa disposar de prou oportunitats per desenvolupar una carrera musical.
En aquest context, fer de teloner pot ser una altra via per accedir a grans escenaris i arribar a nous públics, tot i que no substitueix la necessitat d’un circuit de música en viu estable.
També cal parlar de la manera com es percep aquesta la figura. De vegades, sembla que el terme tingui una connotació negativa, com si fos un artista de segona categoria o una simple guarnició abans del plat fort de la nit. En els darrers temps, expressions com «opening act» o «guest artist» han substituït el terme «teloner«. Em pregunto si el fet d’utilitzar termes en anglès li otorga més professionalitat i estatus superior. Al cap i a la fi, la funció continua sent la mateixa: obrir el concert, preparar l’ambient i connectar amb el públic abans de l’actuació principal.
Al llarg dels anys, molts artistes han ocupat aquest lloc abans de protagonitzar els seus propis concerts. A escala internacional, Lady Gaga va realitzar el xou prèvi de The Pussycat Dolls el 2009, igual que Sabrina Carpenter amb Taylor Swift durant The Eras Tour. A Catalunya també hi ha exemples de cantants i bandes que han tingut l’oportunitat d’obrir espectacles. És el cas de Belén Aguilera que va ser escollida per actuar abans d’Alicia Keys a Barcelona; També Sidonie amb The Rolling Stones a Madrid el 2022, o de Sopa de Cabra i El Último de la Fila, que van actuar prèviament a Tina Turner a l’Estadi Olímpic de Barcelona el 1990. Fins i tot el grup de Quintana va repetir l’experiència a Andorra.
Tot plegat ens recorda la importància que poden tenir els teloners, no només per als artistes, sinó també per al públic. Hi ha persones que arriben amb hores d’antelació als concerts per aconseguir un lloc a primera fila o, simplement, perquè volen viure tota l’experiència del directe. Durant aquesta espera, que pot fer-se llarga, tenir un artista a l’escenari que animi el públic mentre fa barricada o pren alguna cosa ajuda a fer-la més amena. Al cap i a la fi, la música en viu no comença necessàriament quan puja a l’escenari el cap de cartell, sinó que l‘ambient també es comença a construir abans.
Ara bé, això no vol dir que tots els grans concerts hagin de comptar necessàriament amb artistes convidats. Cada gira té les seves particularitats i no comptar-hi no significa, per si mateix, que no es doni suport a l’escena emergent. Tot i això, crec que val la pena reivindicar la seva presència, sobretot per les oportunitats que pot oferir a projectes que encara s’estan fent un lloc dins la indústria musical.
Actualment, les xarxes s’han convertit en una nova eina per descobrir música i ajuden nous talents a arribar a més gent a través dels algoritmes. Però no ens hem d’oblidar de la importància del directe. Que un artista pugi a un escenari davant d’un públic que no el coneix, presenti la seva música i tingui l’oportunitat de despertar-li la curiositat és una experiència que les xarxes no poden substituir. Al final, hi ha coses que només passen quan la música sona en directe.
