Hi ha emocions que només s’entenen quan es converteixen en música. Ramon Cugat ho fa a “Tot el que no hem plorat”, el seu primer àlbum en solitari. Amb aquest treball autoproduït, el músic explora temes com la pèrdua i la memòria des de la intimitat.
Al llarg de vuit cançons Cugat construeix un disc agredolç que barreja la fragilitat del folk amb el pop més lluminós. La guitarra i la veu continuen al centre, però també aposta per arranjaments de corda i teclat que amplien el seu univers sonor. A més, l’artista s’atreveix amb la bossa nova i inclou, per primera vegada en la seva trajectòria, una cançó interpretada en castellà, ‘Collage’.
“Tot el que no hem plorat” té una forta càrrega emocional en totes les cançons. Sense la necessitat de grans artificis ni floritures, els temes busquen capturar sentiments sincers que han trobat el seu refugi en la música. Ramon Cugat converteix el dolor, l’amor, i els comiats en el fil conductor de tot el disc.
Abans de publicar l’àlbum, el músic ja havia tret ‘Avui’ en format de senzill. Un senzill curiós, ja que és una cançó de només 40 segons de guitarra i veu. El tema condensa en menys d’un minut bona part de l’atmosfera introspectiva que caracteritza el nou disc.
El primer àlbum de l’exlíder de Balancí consolida la seva nova etapa en solitari que havia començat a construir amb els EP “L’esquerda”, publicat el 2021, i “Viacrucis”, del 2023. La seva proposta, marcada per la contemplació, presenta sons que poden recordar a Sufjan Stevens o Pau Riba.
Amb “Tot el que no hem plorat” Ramon Cugat fa un pas endavant i explora nous territoris sense renunciar a la sensibilitat i senzillesa que defineixen la seva música.
