Vicky L’Arròs publica “TRASH TENDRE”, un EP que neix de les ferides però que mira més cap a la manera de guarir-les que no pas cap al dolor. L’artista de Vallcarca construeix un treball al voltant de l’amistat, les cures i la necessitat de posar la vida al centre en un context que sovint empeny en la direcció contrària.
El projecte parteix d’una idea clara: davant d’un món marcat per la violència, la tendresa també pot ser una forma de resistència. I Vicky L’Arròs trasllada aquesta mirada a sis cançons que parlen de situacions molt diferents, però que comparteixen una mateixa voluntat d’aturar-se, deixar anar i trobar espais més habitables.
La imatge dels rems serveix per obrir el treball. A ‘REMS’, l’artista parla de deixar de lluitar per mantenir a flotació una relació que fa mal i d’allunyar-se per poder veure’n l’enfonsament amb perspectiva. Una idea que connecta amb ‘L’ULL DE L’HURACÀ’, on aborda les conseqüències de l’abús i el dolor d’una primera experiència en què no hi va haver consentiment.
Però “TRASH TENDRE” també parla d’una ferida molt més quotidiana: la d’un ritme de vida que no deixa espai per respirar. ‘NO EM DONA LA VIDA’ posa el focus en la hiperproductivitat, el cansament i aquell «estic cansada, però bé» que resumeix una manera de viure marcada per la pressa i l’aïllament.
Davant d’això, l’EP reivindica precisament allò que sovint queda en segon pla. ‘NO M’HE ASSEGUT EN TOT EL DIA’ recupera la figura de les dones grans com a «punkis de veritat» i reivindica totes aquelles persones que han sostingut la vida mentre posa en valor l’amistat i els petits gestos del dia a dia.
El costat més lluminós del projecte arriba amb ‘AMOR I DISTORSIÓ’, una cançó compartida amb Aina, de cinc anys, que posa el focus en les coses que fan més amable la vida i en conceptes com l’escalf, l’enyor, les esquerdes i la calor.
Musicalment, Vicky L’Arròs es mou entre el rock i l’electrònica i construeix un univers que combina actitud punk, sensibilitat i humor. Les seves influències van del grunge feminista dels noranta al postpunk i la psicodèlia, amb referents com L7, Le Tigre, Suicide o Fuzz, però també amb artistes de l’escena estatal com Joe Crepúsculo, La Élite o Grande Amore.
“TRASH TENDRE” ha estat produït i mesclat per Marc Minguella a l’Estudi Denit, masteritzat per Florin Buciu a Fandango Recording i compta amb les guitarres de Pol Maese.
Amb aquest nou EP, Vicky L’Arròs presenta una proposta que no necessita escollir entre contundència i vulnerabilitat. “TRASH TENDRE” parla de marxar, descansar, cuidar-se i deixar-se cuidar, però ho fa des d’un univers sonor que manté intacta la seva actitud irreverent.
