Foto: Xavi Torrents

El tercer dia del Cruïlla ha tingut el cartell més eclèctic fins ara, amb rock, jazz i new wave. Aquest últim, cortesia de David Byrne, que ha ofert un dels millors concerts del festival. Però també han destacat els catalans Dan Peralbo i el Comboi, The Black Crowes o Ezra Collective.

Un cartell eclèctic

La tarda ha començat amb Dan Peralbo i el Comboi i l’energia explosiva que tant els caracteritza i que contagia qualsevol. Agraïts amb el públic fidel que aguantava la calor a primera hora de la tarda, han repartit pistoles d’aigua entre el públic per refrescar-se al ritme de ‘Bang, Bang, Bang’. El líder del grup ha explicat que fa quatre o cinc anys va treballar al Cruïlla —era el responsable dels walkie-talkies—. Ara, des de dalt l’escenari, aplega centenars de fans, i segur que més d’hora que tard seran milers. A poc a poc, els osonencs van creixent i es nota que arribaran encara més lluny.

- Publicitat -

 Mentrestant, Alizzz es presentava només amb guitarra i bateria per donar un toc rocker al seu repertori. Tot i que sovint menys és més, en aquest cas la sensació ha sigut més aviat la contrària, i l’actuació ha quedat força descafeïnada. Això sí, èxits com ‘Que pasa nen’ o ‘Antes de morirme’, que va produir per a C. Tangana i Rosalía, han encès el públic. 

Si ahir algú no va tenir prou rock, The Black Crowes han ofert una bona dosi de guitarres elèctriques, bateria i crits aguts. L’actuació ha sigut una barreja de rock dur amb una essència blues que feia venir ganes d’agafar un cotxe atrotinat per travessar els Estats Units per la Ruta 66.

Més tard, Ezra Collective han portat el seu afro beat jazz des de Londres i han aconseguit crear un ambient molt festiu. És clar, en molts moments semblaven una batucada de festa major amb tocs de reggae. De fet, el jazz com el coneixem no ha destacat en la seva presentació, cosa que ha sorprès, i no precisament de manera positiva.

El millor concert del festival, el de David Byrne

Si algú s’ha d’emportar un gran reconeixement aquesta nit ha de ser David Byrne. El vocalista de Talking Heads ha presentat el seu projecte en solitari, difícil de descriure tenint en compte que en formen part tots els conceptes que et puguis imaginar. La base era el new wave, que caracteritzava el seu grup, però en cada tema s’hi podien trobar influències de qualsevol gènere aleatori.

 Com una mena de performance teatral, tant ell com la banda anaven vestits amb un conjunt blau que semblava d’infermer, tots drets com una marching band i amb els instruments penjats. Amb monòlegs entre cançó i cançó, i visuals cadascun més surrealista que l’anterior, el show semblava un somni febril. Però, així i tot, o gràcies a això, atrapava. I això té mèrit. Amb els temes propis, tothom quedava bocabadat gaudint de l’espectacle, i els èxits de Talking Heads donaven pas als moments d’èxtasi. Una proposta original i arriscada, però executada amb molt d’èxit. 

Per posar punt final a aquest dia de mescles i barreges, Bomba Estéreo ha estat la representació de la música llatina. Amb el grup colombià, ha començat la primera nit llarga del festival. Si ahir elogiàvem que el Cruïlla aposti per talent català, avui destaquem l’atreviment d’ajuntar propostes tan diferents per a un mateix públic.