Power Burkas ha publicat “Amb la fi al davant”, el seu quart disc d’estudi i el primer treball de llarga durada des de “Naïf, potser”, editat l’any 2021. Després de cinc anys en què el grup ha continuat actuant en directe i publicant algunes cançons de manera esporàdica, la formació presenta ara un àlbum amb tretze temes que reflecteixen el moment vital i creatiu que travessen actualment.
El nou treball arriba després d’un període marcat per canvis i fluctuacions personals, però també per la voluntat constant de mantenir viu el projecte. Tot i la manca de novetats discogràfiques, Power Burkas no ha deixat mai de compondre i ha anat acumulant cançons que finalment han trobat el seu lloc en aquest nou llançament.
“Amb la fi al davant” retrata un món en transformació, entre el col·lapse, el consumisme, la incertesa i la necessitat de continuar trobant espais per a l’emoció i el joc. Les noves cançons mantenen l’univers característic de la banda, amb lletres carregades d’ironia, observació quotidiana i referències culturals que conviuen amb reflexions sobre la salut mental, les relacions humanes o els canvis socials.
El disc inclou històries tan particulars com una entrevista de feina surrealista, l’últim concert fictici d’un amic de la banda, una mirada nostàlgica a l’últim dia del Mercat Municipal de Vic o una reivindicació dels bars d’avis. També hi ha espai per a una oda a l’anticonsumisme, diferents estampes d’un col·lapse anunciat i cançons que giren al voltant del menjar i la quotidianitat.
La gravació s’ha dut a terme als estudis Music Lan amb Jordi Solé com a enginyer de so, mentre que Joan Peiron ha tornat a encarregar-se de l’enregistrament de les veus. El treball compta també amb la participació de Nutri a ‘Super vivència’ i ‘L’escudellòmetre’, aquesta última basada en un monòleg de Santiago Rusiñol. A més, Martí aporta noves lletres al repertori del grup.
Amb més d’una dècada de trajectòria, Power Burkas reafirma amb “Amb la fi al davant” la seva manera d’entendre la música: una eina per observar el món, qüestionar-lo i continuar jugant-hi. Un esperit que queda resumit en una de les frases del disc: “Música, feta de joc”.
