Després d’una aturada musical, Rudymentari va tornar al febrer amb “Mala Herba Sempre Creix”, un disc que posa el focus en la terra, la pagesia i les arrels, però també en la lluita, la resistència i la reivindicació.
Mesos després de la seva publicació, tocava comprovar si aquella llavor que Rudymentari havia plantat havia arrelat entre el públic. La resposta va arribar aquest divendres a la Nau de Barcelona, plena per acollir la presentació en directe del nou treball.
Tot i que el concert estava previst per a les deu, l’ambient ja es començava a cuinar molt abans. Pety Roy i Dub Gorrions van ser els encarregats d’escalfar motors amb una sessió de reggae i dub que va anar omplint la sala de ritmes pausats i baixos contundents. Mentre sonava la música, els assistents conversaven, bevien i es deixaven portar pel ritme. El so era tan potent que es notava al cos, convertint l’espera en part de l’experiència.
A les deu va arribar el moment del concert. Les llums es van apagar i els primers a aparèixer van ser els músics de la banda menorquina, que van interpretar una breu introducció instrumental per preparar l’arribada de Guillem Llorens. L’última peça que va sonar va ser ‘Ho tornarem a fer’ i, aleshores sí, va aparèixer el cantant. Començar amb aquella cançó ja era tota una declaració d’intencions.
Sense treva, el concert va continuar amb ‘Nostra manera’, un tema que resumeix bé l’esperit del projecte i la seva manera d’entendre el reggae com a espai de comunitat i identitat compartida.
En aquell moment la Nau ja era plena. L’acollida del públic demostrava que la proposta de Rudymentari havia arrelat entre els assistents. Hi convivien diferents generacions: des de seguidors que fa anys que acompanyen el projecte fins a gent que s’hi ha incorporat més recentment. Però aquella nit no hi havia distàncies: tots eren allà per cantar, escoltar i celebrar el retorn de la banda als escenaris de Barcelona.
La nit també va servir per recuperar antics temes com ‘Som’ i ‘Llibertat’, dues de les cançons més emblemàtiques de “Contracorrent”. Els assistents les van rebre com autèntics himnes, cantant bona part de les lletres i fent seves unes cançons que tot i el temps continuen plenament vigents.
Tampoc podia faltar ‘Diuen que plou’, una cançó que representa clarament l’estil del projecte: un missatge contundent introduït a través de ritmes que conviden a ballar. Tot i la sonoritat reggae relaxada del tema, la lletra planteja una crítica directa a una societat que sovint prefereix mirar cap a una altra banda davant les injustícies.
El més curiós de la nit va ser la poca presència de telèfons mòbils. A diferència del que sol passar en molts concerts, gairebé ningú estava pendent de gravar. La majoria preferia cantar, ballar i gaudir del directe, deixant que el moment passés davant dels seus ulls i no a través d’una pantalla.
Un altre punt àlgid va arribar amb ‘Què volen’, on Guillem va aprofitar per denunciar les dificultats d’accés a l’habitatge. També va reivindicar el seu posicionament a favor de la terra d’acollida i la necessitat de construir una societat més justa. Tots aquests missatges van ser rebuts amb aplaudiments del públic. Es notava que moltes de les reflexions i lletres de la banda connectaven amb les inquietuds dels assistents.
La pagesia i el món rural són un dels eixos del projecte de Rudymentari. Per això, quan va arribar el torn de ‘Terra’, la reacció de la sala va ser immediata. El cantant va aprofitar per recordar tot el que la terra li ha ensenyat al llarg de la vida i com, malgrat haver apostat per la música, mai no ha oblidat d’on ve. Un moment escoltat amb molta atenció que va reforçar encara més la connexió entre l’artista i el públic.
També era impossible no fixar-se en la felicitat de Guillem damunt l’escenari. Durant tot el concert es va mostrar agraït amb la gent que havia omplert la sala i va transmetre la sensació d’estar gaudint de cada instant. No només cantava: escoltava atentament els músics que l’acompanyaven, deixant-se portar pels solos de guitarra, el saxo, la trompeta o la bateria. Més que interpretar les cançons, semblava viure-les des de dins.
Un dels moments més celebrats de la nit va arribar amb les aparicions d’Adala, que va pujar a l’escenari en dues ocasions. La connexió entre tots dos artistes va culminar amb ‘Crema i ensaïmada’, una cançó que fusiona la cultura catalana i la balear i que va convertir la sala en una autèntica festa. El tema va posar punt final al concert, amb la sala responent saltant, cantant i onejant alguna bandera catalana, fins al punt que, un cop acabat, els músics van recuperar la tornada per allargar aquell últim moment compartit amb el públic.
Al final de la nit, la resposta era evident. Aquella llavor que Rudymentari havia plantat mesos enrere amb “Mala Herba Sempre Creix” no només havia arrelat, sinó que havia crescut envoltada de veus disposades a cantar-ne les cançons. El concert a la Nau va confirmar que les arrels, els missatges i les reivindicacions del projecte segueixen connectant amb el públic. I tot fa pensar que aquesta mala herba encara té molt terreny per recórrer.
