Lluís Arruga fa el pas definitiu en la seva trajectòria musical amb la publicació de “Un artefacte de nostàlgia”, el seu disc debut. Després de presentar senzills com ‘Pluja a l’abril’, ‘Això no és una sitcom’ i ‘QUÈ FAS ON ETS?’, l’artista collbatoní dona forma a un primer treball que es mou entre el pop literari i la sensibilitat més delicada.
El disc beu de sonoritats pròpies del bedroom pop i de la cançó d’autor, amb una clara mirada cap a referents com Manel, Ferran Palau o Billie Eilish. A nivell líric, Arruga construeix un univers marcat pel dol, la joventut, la nostàlgia i l’amor, sempre amb una combinació de tendresa i humor que travessa tot el projecte.
“Un artefacte de nostàlgia” és un treball autoeditat i autoproduït, però compta amb la complicitat de diversos col·laboradors que enriqueixen el resultat final. El duet Alosa, format per Irene Romo i Giulietta Vidal, hi aporta segones veus, igual que Júlia Boncompte, mentre que Galgo Lento participa en dues co-produccions. Els màsters del disc han anat a càrrec de Marcel Calderer.
Nascut a Barcelona l’any 1999, Lluís Arruga combina la seva faceta musical amb la interpretació. Ha participat en projectes televisius com Cuéntame cómo pasó, Com si fos ahir o Moebius, així com en propostes teatrals com Karaoke Elusia a la Sala Beckett. En l’àmbit musical, va ser reconegut amb el Premi Èxit del concurs Sona9, fet que va impulsar els primers passos d’aquest debut.
Amb aquest primer disc, Arruga presenta una proposta íntima i xiuxiuejada, nascuda des de l’habitació però amb vocació de connectar amb tota una generació. Un treball que confirma una veu pròpia dins l’escena catalana i que posa en valor un imaginari personal que dialoga amb les sonoritats contemporànies.
