Actualment, costa molt trobar grups de música que no utilitzin l’autotune, sàpiguen tocar instruments, tinguin personalitat pròpia i un discurs darrere que defineixi la música que fan. Per sort, sempre hi ha petites espurnes d’esperança que et tornen la fe en la música, com per exemple el nou àlbum de Dan Peralbo i el Comboi anomenat ‘Quin Goig’.
La primera cançó del disc és la de “ai ai ai quin goig que fas” i també és la que més mandra em fa. Podríem dir que és la més comercial del disc i “ludwingbandeja” una mica, però m’ho prenc com una cançó per tenir tothom content. No us estranyi que 3cat la vulgui per ser la seva cançó de l’estiu. Si ho fa, mira, millor per ells.
Un cop tothom content, hem començat amb la bona mandanga. ‘Un bitllet per tu’ és pur rock enèrgic, amb certs tocs indie de garatge (que sembla ser la tònica principal de l’àlbum) que m’ha encantat, a més la lletra té un punt de nostàlgia molt agradable. Intentar definir el tipus de música que fa aquest grup, com ho fan els crítics sibarites, em fot una mandra gegant, jo us dic a què m’han recordat i, si esteu d’acord, genial. I sí no, “Good wind and new boat”.
No he pogut evitar pensar que s’estaven convertint en “els Strokes catalans“, quan he escoltat els temes: ‘Com un principiant’, més cuqui i més tranquil·la i “Que passin les hores”, més trallera i esbojarrada. En aquesta última cançó, la guitarra t’agafa i et diu: “Nen, agafa’t fort, que això serà intens” i collons si ho ha sigut!
De cop, s’han transformat en una barreja entre Two Door Cinema Club, The Kooks i Kakkmadafakka, que no he vist venir, però que he abraçat amb els braços ben oberts amb el tema “Si Déu vol”. Una cançó amb una energia especial, que segur que faran saltar a Déu i se mare als concerts; i que espero que enllacin amb la cançó “El Comboi” perquè estàs ben amunt tota l’estona. Aquest tema m’agrada molt perquè trobo que és un homenatge als seus fans i ,sobretot, als que s’estan unint a la banda, que cada cop en són més.
“La volta al món”, cançó cuqui, optimista, nostàlgica i, collons, boníssima. Donen ganes de pillar una furgo amb el grup i anar de càmping en una caleta carregats amb unes cadires del Decathlon, unes birres i unes guitarres. Fa molt d’estiu i m’encanta. Continuant amb l’optimisme, tenim la de “Jimmy is the only one” que no està pas malament. “Els amics” és potser la que menys m’ha agradat, perquè té un “rollete” comercial que em costa, però la guitarra i el baix la salven bastant.
“Ja em va bé”, té un regust nostàlgic esperançador, un “Keep on Truckin’ ” malgrat les adversitats que, escolta, a mi m’hi ha trobat. No destaca gaire per sobre les altres, però, el rollo que desprèn, jo, personalment, el compro.
I acabem amb “Pingüins“, que sembla una cançó que han afegit a últim moment, simplement per divertir-se. Fa la sensació de bolet, però endavant, perquè el tema està molt guapo i sembla que el grup ens digui: “Ei, aquí estem i hem fotut tan bona feina que ens hem permès jugar amb aquesta cançó.
En conclusió: ‘Quin Goig’ és esperança en estat pur. Dono gràcies als déus del rock per haver parit un grup com Dan Peralbo i el Comboi i així poder gaudir de bona música en català, sense floritures i directe a l’ànima.
