Lecocq s’embarca en un viatge de retorn a la seva adolescència, aquell moment en què ho vius tot més intensament. A través de les cançons de “Sucre”, l’artista reobre les seves ferides per intentar entendre tot allò viscut. Una experiència dolorosa, assegura, però necessària, perquè “sense dolor i sense patiment no pots fer coses des del cor”. Parla dels primers vicis, de persones tòxiques i del naixement d’aquestes noves emocions com l’angoixa, l’estrès i la por de no complir amb les expectatives.
El retorn a aquesta època no és tot dolç, com podria suggerir amb el nom de l’àlbum. Perquè el sucre també pot ser un parany per nosaltres, que com insectes intentem atrapar. Un àlbum amb contrastos però amb les experiències del cantant com a punt de partida.
