A només dues setmanes de l’estrena de l’àlbum de debut “L’any de la serp” (Luup Records/Seven Hundred Little Records, 2026), Pau Calero va iniciar divendres nit el primer concert de la gira.
Una jornada d’una hora que va passar volant a causa de la inesgotable energia del cantant i la seva banda – Néstor Pérez (guitarra), Nil Bribian (bateria), Natán Arbo (baix i teclats), i Adrià Bravo (teclats i guitarra) -. Viatjant al voltant d’un rock punyent i despreocupat, els músics es van posar a la butxaca un públic entregat.
La fermesa amb què van defensar potents talls com ‘Eixugaparabrises’, ‘Les parets’ o ‘Tòrtores’ denotava un gran bagatge musical darrere, molts assajos i una inexorable passió pel que fan. Val a dir que aquesta ocasió no era la primera en què la banda tocaven junts, ja que amb anterioritat tots els músics menys Pérez havien format part de TLTXT, un grup de pop psicodèlic de què ahir van recuperar ‘El ala de la alondra’.
Però pel que fa a CALERO, amb convicció el jove va liderar un directe impecable, es movia per l’escenari com si fos el seu hàbitat natural i sovint buscava la interacció amb el públic, sense sentir-se cohibit a causa del respecte que pot fer abastar una Razzmatazz 3.
Entre temes rebels i algun amb tints de balada com ‘Canvi de llum/Siena’, el barceloní i la seva banda van oferir una identitària versió de la peça mítica de The Verve ‘Bitter Sweet Symphony’. La veritat és que la tonalitat de la cançó del 97 destil·la el mateix caire fresc i animat de CALERO, empastant la veu amb la peça gairebé com si la composició fos seva.
En definitiva, un concert que deixa el llistó molt alt per la resta de la gira i que categoritza a CALERO com una proposta musical d’allò més original. Per ara, no hi ha més dates anunciades, per la qual cosa toca esperar i gaudir del seu captivador disc de debut.
