Ja fa més d’un any que el barceloní Pau Calero va deixar entreveure les primeres pinzellades del seu disc de debut amb ‘Eixugaparabrises’. El llarga durada finalment es va materialitzar el passat divendres 13 de març sota el nom “L’any de la serp” (Seven Hundred/Luup Records, 2026).
El compositor i teclista d’artistes de renom com Mushka, Galgo Lento o The Tyets aterra a l’escena musical amb aquest primer disc d’estudi que experimenta amb la diversitat rock de la guitarra elèctrica (Néstor Pérez). Clarament, l’instrument de sis cordes resulta el protagonista de les onze cançons amb la presència del baix (Natán Arbó), la bateria (Nil Bribian) i, a estones, un teclat i uns sintetitzadors, que acaben de dotar a l’àlbum d’un toc distintiu.
Tot plegat, “L’any de la serp” explora el rock alternatiu, sovint endinsant-se en melodies dolces i vibrants que bé podrien relacionar-se amb les cares més visibles del gènere com els americans The Strokes o els britànics Arctic Monkeys. Això no obstant, també hi té una part de participació la psicodèlia, sent la cançó ‘Totes Les Coses Que Em Fan Patir’ la que més es rebolca en l’estil.
Entre respiracions pizzicato com les de ‘Tórtores’, frenades en sec a l’eclèctica ‘Ascensor’ o peces íntimes com a ‘Aparadors’, CALERO configura un disc on aposta tot el seu talent – que no és poc – i bagatge musical, mentre ens parla d’amor, desamor, dubtes, esperances i decepcions.
‘Quart Minvant’ explora una segona oportunitat entre dues persones que no s’acaben d’atrevir a fer el pas, però el temps gira a contracorrent. I per aquest fil conductor, també hi és l’optimista ‘La paret’ que juga amb les reverberacions d’un fuzz de guitarra que doten al tema d’un to electrònic molt interessant; i de la mateixa manera ho fa la poètica ‘Flors Pel Teu Coll’.
En conjunt, “L’any de la serp” és una bona entrada de CALERO al mercat discogràfic, sent una proposta arriscada si es té en compte que s’ha atrevit amb onze composicions que determinen quin és l’estil en què es mou com a peix a l’aigua. Una oferta en què l’únic perill és que algun tema es faci més repetitiu de l’esperat.
Sigui com sigui, el músic barceloní estarà presentant aquest recull d’allò més elèctric a la Sala Razzmatazz 3 el pròxim 27 de març a les 21:00h.
