Després de l’èxit de “Nostàlgia Airlines”, Maria Jaume torna amb la publicació de “Sant Domingo Forever”, una oda al seu patró, Sant Domingo, i al seu poble natal, Lloret de Vistalegre. És per aquest motiu que tot apunta que ens trobem davant el seu projecte més personal. Aquest quart àlbum reuneix quinze cançons que combinen sonoritats tradicionals amb fusions de pop.
Consolidada com una de les veus més reconegudes de l’escena catalana, l’artista presenta un treball elegant i alhora quotidià, amb referències clares al folklore mallorquí i a les festes de poble. L’àlbum relata moments concrets d’una Festa Major i construeix un relat conceptual.
La peça inaugural, ‘Xeremies…’ es caracteritza pel so de la gaita tradicional mallorquina, instrument indispensable en aquesta celebració. El so de la xeremia és inconfusible. Amb només vint-i-dos segons, Jaume aconsegueix transportar l’oient a un imaginari mediterrani que ja estableix el to identitari de l’àlbum.
Seguidament, ‘A plaça’ enllaça les sonoritats finals del tema anterior, fins al punt que la combinació és tan exacta que podem pensar que es tracta de la mateixa unitat narrativa. El relat de la cançó ens explica que es retroba amb la gent estimada, però alhora, amb persones no tan desitjades. “A sa mateixa plaça, d’on a vegades he volgut partir, avui hi ha festa grossa” així explica Jaume, amb un missatge clar: durant les festes del poble tothom hi és benvingut i troba el seu lloc.
‘Festa i drama’ introdueix uns tocs més festius i electrònics. M’agradaria destacar la veu dolça de l’artista mentre explica una història d’amor del passat, en què fa memòria d’alguns records: una cançó que sempre sonava a cada verbena, una foto borrosa, un vídeo de fa temps… La protagonista s’adona del pas del temps i desitja poder tornar a viure aquella relació: “me borraria sa memòria per tornar a viure sa nostra història”.
La cançó que dona nom al disc, ‘Sant Domingo Forever’, es focalitza en el poder transformador de la Festa Major. Podríem considerar que aquest tema és un dels més profunds, ja que s’estableix un vincle emocional entre l’artista i les festes de Sant Domingo. També, reivindica la importància del present i deixar enrere els problemes: “Vull alçar sa meva copa enlaire, vull deixar tot aquest mal enrere, vull sentir que res m’importa gaire, que és Sant Domingo Forever”. Es pot apreciar que durant aquests dies de festa es genera un vincle col·lectiu i intuïm que Jaume desitja poder viure aquests dies eternament. Musicalment, la cançó segueix el patró de les cançons anteriors, a través d’estrofes reflexives i tornades intenses, amb una base pop enriquida de sons tradicionals.
La primera col·laboració arriba amb ‘Va x Tu’, al costat de Ouineta, que destaca per un ritme més animat que no havíem vist encara en aquest disc. Les noies parlen d’una persona que va marxar de la seva vida i asseguren que ara és massa tard per reparar el que es va trencar: “Ara és massa tard, jo no soc una tia dòcil… Com m’enyoraries de nit i de dia”.
Maria Jaume ha volgut incorporar alguns elements tradicionals mallorquins en aquest nou projecte i ‘Amor d’Ultramar’ ho reflecteix clarament. La cançó es pot entendre com una declaració d’amor a Mallorca, explicada a través de la nostàlgia, que alhora pot semblar que la cançó es dirigeix a algú que aprecia. Més que una cançó jo ho definiria com una oda a la seva terra natal, on ha crescut i viscut i on ara l’enyora. Definitivament, puc dir que és una de les cançons que més m’ha agradat, no només per la manera en com l’artista transmet els sentiments, sinó per la base acústica de la cançó, que incorpora sons de xeremies, tamborinos i castanyetes, pròpies de la jota mallorquina, que es fusionen amb sonoritats de pop amb una sensibilitat especial.
El recorregut continua amb ‘Majorca Verbena Tour’, en què l’artista relata una història d’amor a través d’un itinerari per diversos pobles de l’illa. Segueix amb ‘Acupuntura’, que aprofundeix en el dolor amorós que ha patit la cantant.
‘Venen es dimonis’ és una crida a l’època de la joventut i al pas del temps, mentre que s’enllaça amb ‘Sonen ses campanes’, en què converteix el so de les campanes en símbol de comunitat, ja que avisen a tot el poble de les festes: “i quan sonin ses campanes una altra vegada i hagi passat una bona temporada, on serem tots es que hi som ara?”. Un tema que reflexiona sobre el vincle del poble i les tradicions que duren per sempre.
Els sons de les castanyetes tornen a escena a ‘Sexy Bolero’, un tema que expressa l’anhel de ballar un dels balls típics mallorquins amb la persona estimada: “ja saps que només necessit ballar amb tu aquest sexy bolero”. D’aquesta manera, Jaume fa servir la dansa per mostrar el seu amor.
‘Os Cartos’, en col·laboració amb Ortiga, reivindica la necessitat d’haver de marxar del seu poble per prosperar professionalment, Tanmateix, els artistes es mantenen amb la idea ferma de tornar al seu lloc d’origen amb la seva gent. L’amor reapareix a ‘Es teus beSOS’, on mostra un enamorament que es manté present i els besos són el fil conductor.
El tram final del disc s’inicia amb ‘Focs Artificials’, una peça que reflexiona sobre les persones que ens acompanyen i aquelles amb qui no ens podrem entendre mai. Una balada on Jaume exposa les relacions d’una forma emotiva i segurament és una de les cançons més personals. De fons, podem sentir els esclats dels focs artificials.
‘Jota final de festes’ és la cançó de cloenda, que comença amb l’irreconeixible ‘va de jota!’ una expressió típica de les jotes mallorquines. En aquesta ocasió l’acompanya Miquela Lladó, cantant del grup Música Nostra, que recupera el cançoner tradicional mallorquí. Maria Jaume enllaça el final del disc coincidint amb el final de les festes, on tot torna a la normalitat i tothom torna a casa seva. A mesura que la cançó avança, el ritme de la jota accelera progressivament.
‘Santo Domingo Forever’ és, en conjunt, un àlbum conceptual que reivindica les festes i les tradicions mallorquines com a espai de memòria; és per aquest motiu que val la pena escoltar l’àlbum en ordre per entendre el missatge que vol transmetre l’artista. És clar que es tracta d’un recorregut nostàlgic, amorós i familiar.
Personalment, les cançons que més m’han agradat són les que incorporen una base de folklore, com ‘A plaça’, ‘Amor d’ultramar’, ‘Sexy bolero’ i ’Jota final de festes’. Al capdavall, l’essència d’aquestes peces em fan recordar que la llengua i la cultura catalanes es mantenen vives, i que artistes com Maria Jaume aposten i valoren per una tradició que sempre ha estat present. Considero que la cantant introdueix el so de la xeremia, les castanyetes i els ritmes de bolero i de jota de manera acurada i elegant, trobant un encaixament coherent entre l’inici amb el toc de xeremies i la jota final que culmina i consolida el concepte de l’àlbum.
Des d’una mirada crítica, considero que la durada del disc (quinze cançons) pot resultar excessiva: a partir de la meitat, alguns temes comparteixen ritmes i estructures similars, fet que pot generar una certa sensació de reiteració.
Tanmateix, el conjunt construeix un relat autobiogràfic, arrelat a les vivències que ha viscut l’artista de petita, amb les festes del seu poble com a eix principal. És així com Jaume aconsegueix plasmar el seu sentiment propi i transportar l’oient dins l’imaginari festiu que l’ha vist créixer. En resum, un relat que transmet memòria, quotidianitat i identitat.
El primer concert de presentació del nou disc tindrà lloc el 21 de març de 2026 a l’Auditori de Girona i a partir d’aleshores començarà una gira per Catalunya i Mallorca, passant pels escenaris més destacats del país com l’Acampallengua, el 150è Aniversari de Damm, el Cabró Rock o el seu poble natal Lloret de Vistalegre.
