El concert de Cesc Sansalvadó a la sala 3 de Razzmatazz no va ser un directe qualsevol, sinó una trobada íntima entre l’artista i el públic. Amb aquest esdeveniment, l’empordanès volia presentar el seu nou EP “Slow dive”, interpretant cançons que encara no havien vist la llum i que marquen l’inici d’una nova etapa musical.
Cesc destaca per moure’s entre el pop i el folk, sempre amb una energia marcada per la proximitat i la sensibilitat. Aquesta combinació va transformar la sala en un espai càlid i acollidor on grups d’amics, parelles i seguidors compartien l’experiència amb bon rotllo i complicitat. Més que un concert, la nit es va convertir en una trobada compartida.
El directe va començar al mig del públic. Llums blanques van il·luminar la sala mentre el Cesc entrava lentament cantant ‘Amor’, una de les cançons inèdites del seu EP, com si guiés el públic cap a un altre espai. Un gest senzill però carregat de significat, que anticipava el to del concert: proximitat, connexió i naturalitat.
Tot i que el bolo estava concebut per presentar el seu nou EP, el cantautor empordanès també va recuperar temes anteriors com ‘Shot of a Whiskey’ i va sorprendre interpretant per primera vegada en directe ‘It is always me when it’s always you’, una cançó dedicada a la seva dona Renata. Aquesta última va ser especialment emotiva, ja que era la primera vegada que la cantava en públic després del seu casament el setembre del 2025. També va cantar ‘Wintertime’ acompanyat de Marc Férriz amb el violí, una col·laboració nascuda a través de les xarxes socials que va aportar una actuació delicada i íntima.
En molts moments, Cesc va parlar amb el públic, construint una relació directa i propera. Un dels moments més destacats va ser quan va introduir la part de col·laboracions. L’Àlex Pérez el va acompanyar a la guitarra en ‘Slow dive’, tema que dona nom al nou EP que descriu el refredament progressiu d’una relació, aquell moment en què dues persones comencen a notar que una ja no està completament dins la relació.
Qui també va pujar a l’escenari va ser l’Ernest Prana per interpretar ‘ISHDIB’, una cançó composta conjuntament amb Cesc. També antics companys del programa Zenit, com la Jim i l’Agustín Ramírez, van cantar Volare juntament amb la família Ruiz, creant un moment coral i de trobada col·lectiva.
La celebració va continuar amb un gest molt personal, quan un grup d’amics del cantautor va pujar a l’escenari amb un pastís per sorprendre Cesc, que aquell dia celebrava també el seu 31è aniversari, transformant el concert en una fusió de música i vida personal.
Una altra col·laboració destacada va ser amb Ramon Mirabet, amb qui va cantar ‘Towards the Sun’, aportant un dels moments més lluminosos i emocionals de la nit. Després, l’empordanès va tornar a quedar-se sol a l’escenari per tancar el directe amb ‘Now or Never’ i ‘Way Back Home’, creant una atmosfera íntima, serena i emotiva que va captivar la sala.
La nit no va girar únicament al voltant de “Slow dive”: abans de l’inici del bolo, el públic va poder gaudir de la telonera Mary Spender. Amb la seva guitarra i veu captivadora, va hipnotitzar la sala interpretant cançons pròpies, incloent-hi temes del seu últim àlbum “Super.Sexy. Heartbreak”, creant l’ambient perfecte per rebre Cesc Sansalvadó.
Més enllà de presentar “Slow dive”, la nit va ser un directe sincer i sense artificis, on Cesc Sansalvadó va construir un vincle autèntic amb el públic, fent sentir a tothom part del seu univers musical. Un concert que no només va presentar un nou projecte, sinó que va convertir la sala en un espai de proximitat, emoció i complicitat que els assistents no oblidaran.
