EnMatu ha publicat el seu primer àlbum ‘jove talismà’, un disc en què s’hi afegeixen nous registres com el trap, el jerk o el funk, que van més enllà del que havíem vist fins ara. Amb un so plenament urbà i una forta declaració d’intencions, el premianenc ofereix una nova versió al seu públic amb el seu primer disc. El projecte arriba amb 8 cançons que prometen un futur inspirador a l’artista i que presentarà el 30 de gener a la Sala Laut de Barcelona.
L’àlbum s’inicia amb ‘jove talismà (la intro)’, una cançó que expressa el motiu del disc. EnMatu explica que té un somni que encara no s’ha fet realitat, però creu que la sort l’acompanya. El tema exposa una contraposició entre la figura de l’àngel i el dimoni, ja que té por d’arriscar massa, però alhora vol aconseguir allò que desitja, per tant, només li queda la sort: “tot i així tinc un àngel i un diable, el dimoni és qui m’espanta, però és que l’àngel m’avorreix”.
L’objectiu de l’artista que ens presenta en el primer tema no queda abandonat a la segona cançó del disc. ‘gemma roja’ es presenta amb una tornada repetitiva, en què expressa que ha matat ‘l’àngel’ i ara veu un camí més fàcil que l’ha ajudat a no ser ambiciós i estar amb la noia que li agrada. Veiem que vol esborrar memòries del passat per poder-se centrar en el futur. La cançó combina una estructura melòdica amb ritmes moderns i bases electròniques.
L’amor, l’àngel i el dimoni continuen presents al següent tema titulat ‘dinamarca’. A través d’un funk brasiler i uns ritmes de guitarra, el premianenc exposa que tot allò que té s’ho ha guanyat, mentre que també parla de la seva noia, que l’observa admirat. Ara bé, té dos pensaments que el fan dubtar; l’àngel li ofereix una vida tranquil·la, en canvi, el dimoni li ensenya nous camins. EnMatu no s’ho pensa i decideix arriscar.
A ‘safari’ tornen els ritmes lents, en què el cantant se sent dolgut per la seva experiència amb la noia que estimava. EnMatu intenta escapar d’aquesta realitat i s’autoenganya.
A continuació, ‘jugar amb foc’ és una col·laboració emotiva amb la Maig. La metàfora torna a ser protagonista a través del ‘gat negre’, que tot i ser dolorós també pot donar bona sort. L’artista creu que allò que li diu la noia és mentida, però quan ella no hi és sent que toca fons. “No tens vergonya ni perdó” és una frase que no para de repetir-se durant la cançó.
El disc continua amb ‘huracà’, un dels temes amb més ritme. A través de l’hyperpop enMatu continua parlant de la noia que està enamorat; no pot oblidar-la. Ell la desitja i no la vol perdre, per això, continua lluitant per ella: “el cabell s’ha pentinat, tal i com em mira em fa una obra de caritat, sempre em cata quan menteixo”
‘majin boo’ és la segona col·laboració amb Slad Mobb que creuen que la sort està de part seva. Expressen que després de trobar-se sols moltes vegades se saben trobar: “ja he perdut mil cops el nord, però sempre em sé trobar”. Creuen que l’esforç els portarà fins allò que volen.
El tancament de “jove talismà” conclou amb ‘bojan krkic’ un plugg introspectiu, en què l’artista s’agermana amb l’univers. Destaca que a través de les seves experiències ha sortit aquest disc, però no hi ha cap estratègia: “He fet una barreja i del suc n’ha sortit tota aquesta substància”.
“jove talismà” és un disc que tracta diferents perspectives de l’amor: el desengany, l’enamorament, la decepció o la felicitat. EnMatu ho fa a través d’estils força diferents com el trap, el funk o l’R&B. El cantant explica històries a través de cançons que fan que l’oient pugui sentir-se representat.
Considero que les metàfores és un punt a tenir en compte, que fan que el fil conductor sigui més real, però alhora misteriós, ja que l’artista mostra els seus sentiments sense expressar-los del tot perquè poden interpretar-se de maneres diferents en algunes ocasions. El dimoni, l’àngel o el gat negre són alguns dels seus refugis personals. Cada tema destaca per algun fet diferent, ja sigui el ritme, la lletra introspectiva, l’estat d’ànim, el so o tornades que s’enganxen.
Així doncs, enMatu ha creat un projecte sincer, sense estratègia i sentimental, en el que l’oient podrà sentir-se representat.
