Vaig descobrir la Zaz el juliol de 2014 al Festival Cruïlla i allà me’n vaig enamorar: d’ella, de la seva veu i de la seva posada en escena durant els concerts. Enganxava, atrapava, i això que en aquell concert tan sols coneixia el seu gran èxit ‘Je veux’.
Onze anys després, i de nou amb la gent del Cruïlla pel mig, l’he tornat a gaudir en directe (tot i que s’ha de dir que els darrers anys ja havia repetit en altres ubicacions), aquest cop a la Sala Razzmatazz, que al meu entendre estava excessivament atapeïda per gaudir com cal d’una artista del seu nivell. Així mateix, vull mencionar la cridòria que hi havia en alguns moments del concert, amb molta gent xerrant com si estiguessin en un bar i no gaudint d’un concert d’aquest nivell. Sabem que és una cosa que passa habitualment als concerts, però no per això hem de deixar de criticar-ho. M’ha semblat una falta de respecte molt gran cap als músics, en un moment en què la Zaz havia marxat de l’escenari i amb prou feines se’ls escoltava per culpa de l’ambient de bar de borratxos que hi havia de fons. Lamentable.
Per sort, la Zaz vivia el concert d’una altra manera i ha pogut brillar en els temes més tranquils, aquells que requereixen la seva veu tan característica, però també ens ha fet vibrar i moure’ns com només ella sap.
El concert arribava pocs mesos després d’una gira estiuenca que la va portar per Catalunya, abans de la publicació del disc “Sains et saufs” el passat mes de setembre. Les noves cançons han estat les que han tingut més pes en el directe, però també ha recuperat temes del seu disc homònim, com ‘Les passants’ o la mencionada ‘Je veux’, que ha servit per cloure el directe. I no ens oblidem de la preciosa versió de ‘La vie en rose’, una imprescindible dels seus concerts.
La Zaz és una artista francesa que gaudeix d’una gran popularitat al nostre país i, quan actua a Barcelona, encara que sigui un dilluns, anem fins a la sala per veure el xou que ens té preparat. Llàstima que no sempre tothom que hi ve està al nivell del concert.
Esperem, per a la propera ocasió, un recinte més gran, tant com el seu talent.
