Ara que sembla que torna el fred i amb ell la roba d’abric i les capes, ‘Espera’m’ serveix com un aixopluc on trobar escalfor. El senzill és un crit de ràbia, que a la vegada és enyor d’una vida més calmada. Indaga en la raó de ser de les vides immediates contemporànies i decideix no conformar-se en aquesta immediatesa i massificació de productivitat imposades. Posa el fre de mà en un món immediat com a símbol de resistència i col·lectivitza l’angoixa que ens creiem individual i que sempre ha estat generalitzada.
‘Espera’m’ és un senzill que combina un ritme vibrant amb una lletra que ens parla sobre viure intensament. Amb un llenguatge proper i directe, la cançó evoca la necessitat de desconnectar de la rutina i buscar espais de llibertat col·lectiva. La música es converteix en refugi i celebració en aquesta cançó; una crida a viure sense filtres i a compartir.
