El cantautor barceloní Arnau Folch estrena ‘17 de juliol’, una nova cançó carregada de nostàlgia, sensibilitat i emoció, que explora les cicatrius dolces d’un amor que mai no va arribar a florir del tot. El tema es presenta com una oda íntima a una connexió breu però profunda, marcada pel pes del record i per la bellesa efímera d’un moment compartit.
Amb una lletra delicada i una sonoritat càlida i minimalista, ‘17 de juliol’ ens convida a tornar a aquell dia concret que va deixar una empremta inesborrable. La data esdevé símbol d’un amor suspès en el temps, d’un instant que, tot i no haver prosperat, ha quedat gravat com una fita emocional en la vida de l’artista. La pregunta flota en l’aire: es tornaran a retrobar algun dia? Potser sí, potser no. Però aquell moment, diu Folch, “ja forma part del meu univers”.
Aquest nou single arriba després d’un camí musical que va començar el 2017, quan Arnau Folch es va endinsar en la música de la mà del seu agrupament escolta, formant part d’un grup de versions. D’aquella experiència col·lectiva en va néixer el desig de compondre, i tot i que la pandèmia va interrompre alguns projectes inicials, també va ser l’espurna per iniciar la seva aventura en solitari.
Així, l’any 2020, en ple confinament, Arnau Folch va començar a donar forma a un repertori propi amb un directe nu de guitarra i veu. Amb l’ajuda d’amics i formadors com Joan Marc (La Gossa Sorda), va aprendre producció musical i va publicar el seu primer àlbum, ‘Descobert’, amb la col·laboració d’Eloi Vallvé.
Després d’una gira que el va portar arreu del territori, el maig de 2025 va veure la llum el seu segon disc, ‘Recors’, un treball més madur i visceral, que aprofundeix en les múltiples cares de l’amor. El disc, presentat a Razzmatazz, manté viu l’esperit col·lectiu del projecte: produccions compartides amb amics i una forta base d’amistat i confiança com a motors creatius.
Amb ‘17 de juliol’, Arnau Folch demostra un cop més la seva capacitat de transformar vivències íntimes en cançons universals. El nou single és una finestra oberta a la seva memòria emocional, i una mostra del seu talent per captar l’essència del que som quan estimem, encara que només sigui per un instant.
