El grup berguedà Trinxats emergeix amb força dins l’escena musical catalana. Format per quatre joves músics de Berga, el grup presenta el seu primer treball discogràfic després de dos anys de creació intensa i arrelada. En una entrevista recent, vam poder parlar amb tres dels seus membres: en Miquel Escànez, Martí Serarols i el Ferran Canudas. El quart membre, l’Albert Pont, no va poder assistir-hi, però va estar molt present en les anècdotes i reflexions del grup.
Trinxats neix com un projecte col·lectiu, amb voluntat de fusionar la música tradicional catalana amb sonoritats més modernes, textures electròniques i una càrrega lírica compromesa. El seu primer disc, titulat “L’últim que tanqui la porta”, és una declaració d’intencions. “El títol ve d’una idea molt concreta: volem que la nostra música sigui útil, no només estètica. I també que tanqui etapes, que provoqui moviment i consciència”, ens explicava el Ferran. El treball ha estat gestat durant dos anys, amb una cura especial en els arranjaments i en la construcció dels temes. Ens van compartir quines són les seves cançons preferides del disc i per ells que significa realment estar trinxat.
Música en català: risc, veu i resistència
Parlant del panorama musical català actual, Trinxats coincideix a dir que hi ha una efervescència creativa, però també barreres estructurals. Un moment clau en la trajectòria del grup va ser quan Felip Dorandeu va dir una frase en El Foraster on la van afegir en la cançó “Les parets del vinyer”. Aquella frase que ens va regalar va ser un regal inesperat. Ens va donar legitimitat i una empenta que no oblidarem”, afegeix el Miquel. Sobre la capacitat d’innovació dins la música feta en català, el grup defensa que “hi ha espai per fer propostes modernes, arriscades i amb identitat pròpia, sempre que no perdem de vista d’on venim”.
Arrels i festa: de la Patum a l’escenari
Parlar amb Trinxats és parlar també de territori. La Patum de Berga forma part del seu ADN. “La Patum no és només una festa, és una manera de viure, d’entendre la comunitat. És una font d’inspiració i d’orgull”, diu en Martí. També ens expliquen que, si haguessin de tocar en una altra festivitat, els encantaria formar part de la Mercè a Barcelona.
Nous horitzons
Aquest estiu, Trinxats prepara una mini gira per diversos punts del país, que els permetrà rodar el disc i connectar amb el públic cara a cara. A més, ens avancen que al novembre tornaran a l’estudi per seguir treballant en noves cançons: “Tenim clar que no volem que el segon disc trigui tant. Ara que hem trobat el nostre llenguatge, tenim més ganes que mai de continuar creant”.
Amb una proposta que combina arrel, risc i una veu pròpia, Trinxats es presenta com una de les formacions joves més prometedores del panorama musical català. Un grup que no només fa música, sinó que l’habita i la reivindica com a eina transformadora.