El festival, que ha superat el rècord de l’any anterior malgrat tenir un dia menys de concerts, ha presentat un cartell majoritàriament femení, consolidant el seu posicionament com a promotor de la igualtat dins de la indústria musical. Del que no ha estat promotor, però, és de l’ús del català.
Ja es veia a venir seguint la publicitat del festival, amb la majoria de comunicats en castellà, i alguna excepció en anglès. L’únic català que es va sentir va ser a tres dels concerts de divendres: The Tyets, Julieta i Figa Flawas.
The Tyets van aixecar la primera tarda del festival amb la seva energia i connexió amb el públic habituals. Van sonar pràcticament totes les cançons del nou disc, “Cafè pels mes cafeteros”, però no es van deixar els seus himnes. Una versió electrònica de “Bailoteo” i un “Olívia” que començava amb un solo de guitarra completament rock, ens recordaven que Els Tiets han fet un canvi de rumb, però que això no els prohibeix tocar els seus clàssics de sempre. El moment més espectacular, però, va arribar com sempre amb “CotiXCoti”, quan tot el públic escampat del festival es va apropar de cop cap a l’escenari corejant el tema i ballant sardanes sota el sol de mitja tarda.
Just en acabar el concert, a l’escenari d’Estrella Damm, arrencava la Julieta amb una producció d’alt nivell. La cantant no va parar de ballar perfectament coordinada amb tot el seu cos de ballarins, excepte en algunes ocasions on l’escenografia prenia el protagonisme de la cançó. Quan va baixar el ritme del concert, el públic va presenciar una escena íntima de la Julieta cantant enfilada a un arbre gegant, mentre una càmera la perseguia de prop. Però la situació no van trigar a animar-se. La sortida de la Mushkaa a l’escenari per cantar les seves dues col·laboracions, “No m’estima +” i “Vaya Liada”, va desencadenar la bogeria entre el públic. A partir d’aquí, ja tot va anar cap amunt, fent una repassada per alguns dels seus majors hits, com “Cari” i “En mi coche”. Per despedir-se, però, la barcelonina va optar per “Amics per sempre” la seva versió en balada del tema dels Manolos.
Pocs minuts més tard, encara sota el sol del Fòrum, a l’escenari principal es feia un repàs de tots els artistes que passarien pel festival (òbviament, en castellà). El locutor, va aprofitar l’ocasió per presentar a Figa Flawas amb un: “Os vais a poner morenos, como la Marina!”
Els de Valls van arrancar amb una impactant introducció electrònica, seguida de “XTRATERRESTRES (na de na)”. Com sempre, el duet va portar una gran producció, tant musicalment, amb uns vents gravats que sonaven a directe, com amb efectes especials, afegint flamarades com autèntiques estrelles mundials. Entre el públic va quedar claríssim, Figa Flawas son sinònim de bon rotllo. Transmeten alegria allà on van. Van sonar tots els seus temes més coneguts, tant les més antigues com les més recents. Després d’un “MUSSEGU” que va fer cantar i moure els malucs a públic de totes les edats, “LA MARINA STA MORENA” va culminar l’escena. El problema, però, va ser que un cop acabat l’èxtasi del hit de l’estiu, el públic va començar a retirar-se, deixant-los sols amb l’últim tema: “Que no s’acabi”.
A més de la música, el Share ha mantingut la seva dimensió social i ecològica, activant espais com el Punt Lila i el Punt Som.nit, en col·laboració amb ONG com Cruz Roja, Open Arms, Som.nit i Médicos sin Fronteras, entre altres . Aquest model de festival, amb un fort compromís mantingut al llarg dels anys, s’ha materialitzat també en la plantació de milers d’arbres, entrades solidàries i campanyes de sensibilització mediambiental i de gènere.
