7 anys. Feia 7 anys que no veia en directe a Obeses. Com pot ser? Com ha pogut passar tant de temps? Bé, si tenim en compte que el grup va editar el seu penúltim disc “Fills de les estrelles” el 2018, que després va venir la pandèmia i que entre una cosa i l’altra el grup ha estat bastant inactiu potser s’entén més, però com he pogut estar 7 anys sense veure’ls en directe i continuar sent persona?
Ja havia oblidat el que era assistir a un directe del grup, d’escoltar a uns músics en majúscules a sobre l’escenari, als solos majestuosos de l’Arnau Tordera, a la seva veu…ai quina veu! Els anys no li han passat factura i continua sent una de les millors veus (infravalorades) que tenim a casa.
M’ha agradat comprovar com el públic ha anat creixent amb ell (i no han marxat), però també de veure com les noves generacions, en menys mesura s’ha de dir, també s’han apuntat a la família. I és que quan vas a un concert seu tornes a recordar el que era a anar a veure (i escoltar) música en directe, amb els seus músics, amb els seus instruments i amb la seva preparació i posada en escena. Coses que ara no es porten tant i que va bé que alguns encara continuïn mantenint.
El concert ha servit com a presentació del disc “l’ai al cor”, en aquest cas la primera part “SÍSTOLE”, que es va editar l’any passat. També hem pogut escoltar molts temes del mencionat “Fills de les estrelles” i s’ha rescatat alguna joia de “Monstres i princeses” i la ‘Botifarra amb seques’, de “Zel”, que ha sigut l’única referència d’aquell treball. També hem escoltat l’himne ‘Bricoheroes’, la cançó que van crear pel programa d’en Peyu i el Jair.
Ha estat bonic veure que els seguidors d’Obeses continuen sabent-se les lletres de les cançons, de les antigues, però també de les noves i que acompanyen amb un punt de teatralitat tots els moviments que fa el seu cantant a sobre l’escenari.
Un dels moments emotius ha arribat abans dels bisos i amb ‘Cel enllà’ com a protagonista. El tema que han dedicat al que va ser mànager del grup durant molts anys, en Sente Fontestad, que va morir el novembre de 2023. Llavors, Tordera deia d’ell que era una de les millors persones que havia conegut mai. Aquest preciós homenatge amb forts aplaudiments ha estat l’instant previ a la recta final del concert amb tres bisos, que han servit per completar un molt bon concert d’un grup que a dia d’avui encara no té el reconeixement que hauria de tenir.
