“Món al Revés” és un tema que no es pren seriosament a si mateix. La cançó passa per diferents fases fins que arriba la conclusió que no hem d’aterrar-nos abans de viure.
El principi del tema descriu una situació en què et tapes amb alguna cosa externa que et provoca un moviment intern. Aquest moviment descol·loca els hàbits del protagonista i aquest reacciona amb ànsia al·lucinògena. Trontolla entre l’impulsiu i la inacció.
En el moment àlgid d’aquesta al·lucinació apareix la frase infantil que va diluint l’ànsia i ens porta a la tornada, sambera i ballable, que li treu pes a tot l’anterior.
És una cançó que invita a viure sense paranoia, a no tenir por d’apropar-se a coses, valors, persones que ens agraden, tot i que això impliqui allunyar-nos del que érem. És un cant a l’absurd de l’existència amb una invitació gratuïta a apropar-nos més a allò que ens mou.
