En aquest treball, Biel Martí ens endinsa en un viatge retrospectiu cap al fons de les seves ombres més fosques a través d’un seguit de personatges plens de pors i dimonis que viuen els seus dies buscant desesperadament un raig d’esperança. Deixant la narrativa lineal i novel·lesca que caracteritzava el seu anterior disc, “Somnis per a tu i per a mi” (2023), “La llum que portes dins” és un recull de tretze cançons que reflecteixen l’època més fosca en la vida del jove cantautor barceloní. El desamor, la depressió, l’alcoholisme i la mort són alguns dels temes que Biel Martí decideix explorar, ja sigui a través dels ulls de personatges ficticis, però perfectament reals com a “La llum que portes dins” (cançó que dona nom al disc) o de la seva pròpia mirada, com a “Els estels” o a l’esquinçadora “Si us plau”.
Amb referents clars com Jason Isbell, Townes Van Zandt o Joan Baez, Biel Martí entén la música i l’art de la cançó com un art literari, on el poder de la paraula es veu encès per la vitalitat de la música. És per això que les lletres són tan importants per al jove cantautor. Així doncs, amb una finalitat emotiva, Biel Martí aboca els seus sentiments i la seva força sobre les paraules que donen sentit a la seva música.
Sense renunciar en cap moment a la llum i l’esperança, Biel Martí parla obertament sobre els dimonis que l’han perseguit al llarg dels últims dos anys. En cançons com “Els estels” o “L’amor no és suficient”, el cantautor busca trobar sentit en una ruptura inevitable i dolorosa. I ho fa des d’un lloc on no hi ha cabuda per la rancúnia ni la ràbia. I és que fins i tot en els moments en què l’amor sembla acabar, és necessari recordar que estimar-se és important.
L’altre tema recurrent del disc són els problemes amb l’alcohol que el cantautor ha arrossegat durant els darrers anys, i als que ha decidit posar punt final. Des de “L’home que ha vist el futur” fins a “Si us plau” i “Tots els fantasmes del voltant”, Biel Martí busca refer-se dels dimonis de l’addicció, acceptant responsabilitats i trobant esperança en l’amor propi i la gent del seu voltant. I és que per Biel Martí, la música té una faceta curativa enorme, ja sigui a l’hora de crear-la o a l’hora d’escoltar-la, i fugint de tabús i vergonyes, creu en la importància de parlar sobre temes reals i profunds que afecten la nostra societat.
Musicalment, sota la producció d’Albert Ibarra, l’àlbum és honest i visceral. Les històries narrades naveguen sobre la guitarra acústica del mateix Biel Martí acompanyades per les tendres i emotives melodies que Albert Paredes fa sonar de forma magistral amb una Stratocaster, un Weissenborn o un lapsteel. Així doncs, l’aire folk, clarament inspirat per la música d’arrel americana, agafa un to més country i a vegades eclesiàstic gràcies a la veu musical amb què Paredes impregna el disc. Amb aquesta senzillesa, sempre protegida pel baix, Biel Martí presenta aquest nou treball, el que potser és fins ara el seu treball més personal.
I és que en temps difícils, potser el més humà és ajudar-nos i cuidar-nos els uns als altres. I amb música, potser, tot és més fàcil.
