Ahir, el temps va perdonar i el segon dia del festival va transcórrer amb total normalitat i més afluència de gent a les primeres hores. Hi va haver molt bones propostes nacionals, però sobretot van destacar les actuacions de L’Impératrice i Suede.
Talent dels països catalans: Galgo Lento, Maria Hein, Socunbohemio i Julieta
Galgo Lento va ser l’encarregat de donar el tret de sortida. Tot i que va començar amb un públic reduït per l’hora que era, de mica en mica va anar aplegant més gent fins que l’espai de La Cabana va estar ple. I ho estava amb raó, ja que va demostrar el seu talent amb temes com ‘PERÒ QUE BÉ’, del seu últim àlbum “MARTINET!”, o ‘Completament Normal’. Tot i l’essència tranquil·la dels seus ritmes i melodies, el final de l’actuació la va portar al rock més pur. Després de l’actuació, vam poder parlar una estona amb ell.
La mallorquina Maria Hein va omplir l’espai de La Cova amb la seva dolça veu. Aquest era l’últim concert amb la banda actual, va dir, perquè ara tanca el cicle del primer àlbum i oferirà un nou show a partir de setembre. Encaminant-se cap a aquest nou estil va interpretar ‘La dama de Mallorca’ i ‘Fets de fil’ ella sola amb una base, mentre que en els altres temes es va acompanyar de la guitarra o el piano. Com era d’esperar, Julieta va pujar a l’escenari per cantar ‘CLUB’ en una versió acústica improvisada. Tot i que se la veia una mica tímida en alguns moments, va oferir una actuació preciosa. També vam conversar una estona amb ella sobre el seu futur projecte musical.
Amb ‘Ses paraules s’emporta el vent’ va començar l’actuació de Socunbohemio que, fins al final, va tenir una bona part del públic cantant. Amb la mateixa delicadesa de sempre, va presentar els temes del seu primer àlbum, “Contes de les quatre estacions”, així com cançons ja conegudes. Moment divertit, quan va dedicar ‘Somni d’una nit d’estiu’ als seus “veïns de càmping” per no haver-los deixat dormir la nit anterior.
El concert de Julieta va ser, sens dubte, el més multitudinari dels escenaris petits. A La Cova no hi cabia ni una agulla, inclús abans que comencés l’actuació. La cantant va fer riure tota l’audiència només començar, ja que va saludar amb un “Bona nit, Valls!”, en comptes de “Vida”. Després de la primera cançó, va rectificar i el show va continuar amb una energia brutal i amb el públic cantant totes les cançons a ple pulmó. La barcelonina va interpretar temes de tots els seus projectes, així com col·laboracions amb altres artistes. Maria Hein la va acompanyar a ‘CLUB’, aquesta vegada amb la versió normal. Al final, es va quedar sense temps i va haver de deixar sonar ‘ENS BESEM’, la versió accelerada, mentre s’acomiadava.
Grans propostes internacionals: AURORA, L’Impératrice i Suede
Una de les actuacions més explosives de la nit va ser la d’AURORA. Tot i que aquí no sona tant, la cantant noruega acumula milions de reproduccions a Spotify, i també va aconseguir congregar una gran multitud davant l’escenari La Masia. Amb el seu synthpop va fer ballar a tothom, i amb la seva energia arrasadora es menjava l’escenari, destacant en tot moment —en el bon sentit— per sobre dels components de la seva banda.
El show de veritat, però, va arribar amb L’Impératrice quan començava a caure el sol. Amb un castellà prou acceptable, la cantant del grup parisenc es va presentar davant de l’audiència i va començar un concert que va transformar el Vida en una autèntica pista de ball. Amb un look futurista i els seus ritmes disco i electrònics, l’energia va anar fluctuant fins que, amb l’últim tema, tothom va acabar saltant efusivament.
L’últim gran concert de la nit va ser el de Suede. Amb un Brett Anderson —vocalista— totalment entregat, que va acabar amb la camisa mig oberta i xopa de suor, van transmetre l’energia del seu rock a tothom allà present. Després dels temes inicials, amb ‘Trash’ va començar la festa de debò, i no va parar de sonar un èxit darrere d’un altre. El cantant, inclús va baixar al públic i es va endinsar al bell mig de la multitud, que al·lucinava per tenir-lo a pocs centímetres. També hi va haver un moment més íntim, amb una versió de ‘She’s in Fashion’ amb només guitarres acústiques. Això sí, en el tema següent ja es va tornar a la línia rockera del concert. En definitiva, va ser un show increïble digne d’estrelles del rock.
