Pau Vallvé presentava fa poc més d’un mes el seu últim treball, “: )”. Aquell mateix dia vam poder parlar amb ell i ens comentava que tenia ganes de fer aquesta petita “pre-gira” de la gira que farà l’any vinent. També ens anunciava que als concerts estaria amb una banda nova- cosa que fa a cada gira-. Per tant, no podíem perdre l’ocasió de veure aquest directe, que forma part del cicle Cruïlla de tardor, i vam anar a Barcelona a veure’l. El Casino l’Aliança de Poblenou va fer “sold out” els dos dies en què en Pau Vallvé tocava. És a dir, al voltant de 800 persones van anar a veure’l dijous i divendres.
‘Buguenvil·líes’ va ser la primera cançó que va tocar. El públic ja cantava sense descans o, com que estàvem asseguts, seguien el ritme amb el cap o els peus. Aquests dos fets ja van seguir fins al final del concert. Dels discos anteriors també van sonar ‘Què va, què va’, ‘Èpoques glorioses’, ‘Un sol radiant’ o ‘Que vingui l’hivern’, entre altres. Les més sentides, sense cap mena de dubte, van ser ‘Amics dels cirerers’ i ‘Com troncs baixant pel riu’, que van arribar a provocar llàgrimes i ens van posar la pell de gallina.
El concert es pot dividir en dues parts i en la segona va ser quan el públic ja s’hi va posar dret i ballava. ‘Tu deixa’t portar’, ‘Endavant’ o la mítica ‘Protagonites’ van formar-hi part. Per acabar, ‘Tots som molt millors’ i un públic entregadíssim que es va deixar les mans aplaudint.
També cal comentar un parell de coses més. El joc amb les llums i els colors van ser una jugada que també va sortir excelsa. L’altre és que en Pau, a part de ser un magnífic músic, també va destapar una faceta d’humorista. Entre cançons anava comentant coses i va treure riures a la gent.
I vull parlar de l’Eva, una noia que estava al meu costat. Ben segur que va ser una de les persones del públic que més van sentir el concert. Ho va cantar tot, va plorar i va riure i és que, és normal, amb les ganes que em va dir que tenia de l’actuació. També va comentar un fet que em sembla que a molts ens passa amb en Pau Vallvé: l’associem a persones i a moments. La música de Pau Vallvé, per tant, forma part de la banda sonora de la vida de molts de nosaltres.
