Després de que, pel context de la pandèmia, s’hagués hagut de posposar diverses vegades la celebració d’una nova edició de l’Acampada Jove, (la de l’any passat gairebé a última hora) enguany ha sigut el moment de cel·lebrar la 25ena edició del festival politicomusical més important de les terres catalanes.
Sota el lema “25 acampades petant-ho!” el festival organitzat per les Joventuts d’Esquerra (JERC) s’estableix per primera vegada a Sant Sadurní d’Anoia després d’estar més de deu anys a la vila de Montblanc on van finalitzar la seva estada amb una serie de concerts de comiat amb Strombers com a cap de cartell.
Ver esta publicación en Instagram
D’aquesta manera la vila de Montblanc cedia el relleu a la capital del cava per continuar durant tres dies d’una nova etapa de l’Acampada Jove amb molta festa, alegria i reptes.
Als volts de les 12 del migdia del dijous 14 s’obrien les portes de la zona d’acampada per acollir a gent vinguda d’arreu dels països catalans per celebrar les 25 acampades que estaria marcada tant si com no per la calor. Així doncs, els acampats buscaven les ombres possibles (poques però més que en altres ocasions) per intentar passar una mica més bé aquests dies de festival.
Mentre la gent començava a arribar a la zona d’acampada a l’espai República començaven les activitats que continuarien de forma ininterrompuda durant cada dia. Des de xerrades per posar focus d’atenció als conflictes internacionals fins a d’altres per reivindicar la figura de les dones en el camp de la música. També hi havia concursos i tallers, entre aquests el de sardanes i castells, que sorprenentment tot i que l’hora i la calor no acompanyaven gaire, va tenir força seguiment.
Però pel que la gent havia vingut a Sant Sadurní era per donar-ho tot durant la nit amb els concerts de tots els artistes que formaven el cartell.
El grup El Ventilador va ser l’encarregat d’encetar l’edició d’enguany. La banda que va guanyar el Concurs de Música Jove l’any 2019, s’estrenava a l’Acampada per portar el seu granet de sorra al ritme de rumba.
Més tard va ser el torn de les Alérgicas al Polen, Huntza, Lildami o The Tyets, però els més destacats de la primera nit van ser sense dubte Ginestà i la festa de la Pegatina, que van actuar un rere l’altre.
El grup encapçalat pels germans Serrasolses van saber captar amb potència l’atenció d’un públic molt entregat que cantava les cançons que la banda portava en el seu directe. Passant pels grans hits del seu segon disc com “Estimar-te com la terra” fins al darrer tema que vam escoltar “L’Eva i la Jana”, una pura cançó d’amor que va fer saltar fins i tot al qui pensava que Ginestà no era sinònim de festa.
Va haver moments per tot, moments de tremolar, de tenir les mans fredes, de fer kilòmetres i fins i tot de gaudir fent l’últim ball.
Si a Ginestà hi va haver una bona afluència de públic, per la Pegatina hi va haver encara molt més bona acollida. Adrià Salas i la seva banda van transformar de cap a peus el recinte convertint-lo en gairebé dues hores de no parar de ballar, saltar i cantar. Tot un còctel de festa ideal com només la Pegatina sap fer.
Durant el concert va haver-hi moments per brindar i celebrar els anys de trajectòria i rodatge que ja porta la banda als escenaris del nostre país, però també moment per donar les gràcies no només a la gent que els ha anat seguint al llarg dels anys sinó també a tots els actors culturals que han confiat sempre en la música en directe, entre ells l’Acampada Jove on feia ja anys que no tocaven i d’on n’estaven molt contents de tornar a trepitjar el seu escenari.
View this post on Instagram
Al concert no hi va fallar cap cançó, “Mari Carmen”, “Lloverà y yo veré”, i fins i tot algunes versions d’alguns clàssics que tothom cantava.
Com a anècdota, en un moment eufòric del concert es va llançar confeti en tires que va quedar penjat en una línia d’alta tensió que estava força pròxim a l’escenari. Així doncs, qualsevol que el tocava s’enduia una forta sorpresa. Tot i això, la ràpida actuació de l’organització, allunyant qualsevol qui s’hi volgués acostar, va fer que no hi hagués cap incident destacat més enllà d’aquest.
El confeti de la Pegatina, va ser l’últim que es va llençar en tot el festival segurament per estalviar-se un altre problema com aquest.
Va sortir el sol a Sant Sadurní d’Anoia i donava pas a unes hores de descans (dintre el que es podia tenint en compte la calor que feia) abans de continuar amb la festa.
Tothom feia el que podia esperant que arribes el capvespre per començar amb els concerts.
Fos com fos l’hora va arribar i a la zona de concerts hi va començar a arribar gent esperant els primers concerts de la nit. El primer va ser el del menorquí Rudymentari que amb els seus tocs de reggae va començar a animar una zona de concerts encara força buida. A ell el seguien El Diluvi, Mafalda o Buhos que va ser el concert més multitudinari de la nit.
View this post on Instagram
L’última jornada de l’Acampada d’enguany començava puntual amb el concert de El Pony Pisador i el seu folk característic i boig. Amb una bona acollida de públic, els barcelonins van fer aixecar de les cadires els més mandrosos fent ressonar la seva música per tot Sant Sadurní.
De fet, possiblement l’últim dia de concerts de la 25a edició de l’Acampada Jove era la que més gent va moure, tenint en compte que era dissabte i que el cartell de la nit era de primera.
Ciudad Jara va ser els qui van prendre el relleu a l’escenari per presentar el seu particular “Cinema”, recuperant tant si com no els seus èxits de discos predecessors i també alguns hits de La Raíz.
Indubtablement, va ser una festa de no parar de ballar i gaudir de tots els èxits de la banda.
La banda encapçalda per Pablo Sánzhez no era l’única valenciana que trepitjaria l’escenari, la seguiria primer de tot l’exlíder d’Obrint Pas, Xavi Sarrià que presentava el seu treball en solitari després de deixar la banda.
Aquest va triomfar amb un directe impecable recuperant alguns dels èxits de l’antiga formació però també deixant lloc per tocar en directe alguns dels seus temes més destacats.
Per descomptat que tampoc hi va faltar el seu punt reivindicatiu recordant en tot moment la figura de Guillem Agulló, amb la cançó que forma part de la banda sonora de la pel·lícula on es narren els seus fets, anomenada “No s’apaguen les estreles“, una cançó reivindicativa que ja des del primer moment posa la pell de punta.
Amb una escenografia on al centre hi havia una pantalla on es projectaven talls d’entrevistes amb un toc de protesta i que donaven pas a les cançons, molt aclamades pel públic, Xavi Sarrià es va acomiadar de l’Acampada Jove ja amb ganes de tornar.
El van seguir els valencians La Fúmiga que van presentar a Sant Sadurní d’Anoia el seu últim treball “Fotosíntesis”. Molt aplaudits també pel públic, la zona del concert es va convertir en tota una festa.
A més ells també van recordar que era la seva primera acampada trepitjant l’escenari i que sempre que havien vingut, ho havien fet com a públic.
View this post on Instagram
Passava la mitjanit quan a sobre l’escenari s’hi van començar a sentir el so dels instruments d’Auxili que sense decebre a ningú van ser elogiats pel públic a l’uníson de moltes de les seves cançons. Òbiament que no hi va faltar cap dels seus imprescindibles ni tampoc el clàssic dels clàssics “Hui la Liem“.
Per acabar de col·locar la cirereta al pastís de l’edició van actuar Roba Estesa i Ebri Knight fins que es va veure sortir el sol amb Tropical Riots PD’S i esperant gaudir d’una nova i segurament més multitudinària edició d’una Acampada Jove en la nova localitat.
Val a dir, però que tot i la gran festa que es va muntar durant tots els dies de festival, l’afluència de públic de l’última edició de l’Acampada Jove no va ser estratosfèrica. Tot i això, l’acolliment que tenien tots els grups, la bona organització, l’entrega que s’hi mostrava per part del públic i el bon ambient que s’hi respirava creava una atmosfera ideal per gaudir en tot moment d’una festa terriblement addictiva i fascinant.
D’aquesta manera l‘Acampada Jove s’estrenava a Sant Sadurní d’Anoia per la porta gran donant via lliure a les altres edicions a la nova localitat després d’un primer any on s’ha hagut de superar el repte que comporta un canvi de localització.
Així doncs, tal com s’ha pogut comprovar, el festival politicomusical més important dels Països Catalans, continua despertant consciències i transformant des de la cultura per continuar emocionant a tothom.
Les entrades per l’edició de l’Acampada Jove 2023, que se celebrarà a la capital del cava els dies 13, 14 i 15 de juliol de l’any vinent, ja estan a la venda a la seva web per un preu inicial de 30 € i encara no se sap res del cartell.
