Els Amics de les Arts han iniciat aquest divendres el primer concert de final de gira “El senyal que esperaves” i que s’allargarà fins a mitjans de febrer. I ho han fet recuperant cançons que feia mesos que no escoltàvem en directe, escoltant anècdotes divertides com la del gat Tarzan i amb un públic molt entregat des del primer instant.

La Sala Barts presentava un ple absolut, un 100% d’ocupació, un fet que no succeïa des de feia molts mesos. Era un luxe veure tanta gent asseguda (i a partir de ‘Jean-Luc’ dempeus), passant-ho bé amb les cançons del grup.

- Publicitat -

Han sonat algunes de les cançons més reeixides del seu últim disc, com ‘Et vaig dir’, ‘El senyal que esperaves’, ‘Juliol 1994’, ‘Kokoschka’, ‘No vam saber tornar’ o ‘Semblava que fossis tu‘. Però també clàssics del grup com ‘4-3-3′, ‘Ja no ens passa’, ‘Louisiana o els camps de cotó‘ o ‘No ho entens’. I moments gloriosos com recuperar ‘Tots els homes d’Escòcia‘ o ‘El matrimoni Arnolfini’.

Però sense cap mena de dubte, l’instant que ningú oblidarà és quan en Joan Enric Barceló ha fet pujar a l’escenari una persona del públic per interpretar ‘El seu gran hit’ al piano. Passarà a la posteritat com en ‘Joan’ però nosaltres preferim pensar que era Joan Martorell, el pianista i compositor que va dirigir la Budapest Symphony Orchestra per les parts simfòniques del darrer disc i l’orquestra del Symphonic Project.

I és que tal com diu el grup a tots els concerts, “Som Els Amics de les Arts, vosaltres sou Els Amics de les Arts“. Avui més que mai s’ha materialitzat aquesta frase que la banda repeteix a cada concert.

Articles relacionatsMés de l'autor