Moltes vegades a les emissores de ràdio escoltem una cançó que es fa molt popular i mai més tornem a sentir cap altre tema del mateix artista. És el que es denomina ‘one-hit wonder‘, un artista amb un sol èxit potent.
En alguns casos algun d’aquests grups o artistes segurament sí que publiquen nou material i fins i tot aconsegueixen xifres de reproduccions prou interessants, però per la raó que sigui no arriben a triomfar a les llistes d’èxit ni les podem escoltar a les emissores de ràdio.
Us portem un primer volum amb 10 artistes/grups d’un sol èxit, editats des de l’any 2000 fins el 2009.
BAHA MEN – WHO LET THE DOGS OUT? (2000)
El 1992 van debutar amb el seu primer disc però no va ser fins el 2000 que Baha Men van agafar fama i tot gràcies a ‘Who let The Dogs Out?’, una peça per la qual van aconseguir un premi Grammy, així com diferents premis Billboard.
El tema era una adaptació del tema ‘Doggie’ d’Anslem Douglas i l’hem pogut escoltar en moltes pel·lícules, així com a anuncis de la televisió.
Des de llavors han seguit editant discs i publicant cançons, però cap d’elles ha tingut l’èxit d’aquella cançó.
MODJO – LADY (HEAR ME TONIGHT) (2000)
El cas d’aquest duet francès va ser un vist i no vist. Van començar el 1998, dos anys més tard van presentar ‘Lady (Hear me tonight)’, un tema que conté la base de la cançó dels Chic ‘Soup for One’ i dos anys més tard es van separar.
‘Lady’ va aconseguir una gran popularitat al continent europeu i era una de les imprescindibles de les discoteques i de les emissores de ràdio, que 20 anys després encara de tant en tant la rescaten.
TOPLOADER – DANCING IN THE MOONLIGHT (2000)
Ara us portem el cas dels Toploader que van versionar ‘Dancing in the moonlight’ l’any 2000, una cançó original de Boffalongo, editada el 1970 i que dos anys més tard King Harvest li proporcionaria un gran èxit als Estats Units.
La versió del grup britànic va ser un èxit absolut de vendes a nivell europeu i mundial, fet que els hi proporcionaria l’opció de tocar amb Coldplay, Bon Jovi o Muse.
El 2003 van separar-se i sis anys després tornarien a provar de recuperar la seva carrera musical, que segueix en actiu, tot i que el seu darrer disc és del 2017 i va passar sense pena ni glòria.
PHANTOM PLANET – CALIFORNIA (2002)
Si els anys 90 The Rembrandts agafaven fama gràcies a la sèrie Friends amb ‘I’ll be there for you’, a la dècada següent ens trobem el cas dels Phantom Planet, una banda de rock formada als anys 90 però fins que ‘California’ va emprar-se per la sèrie juvenil ‘The OC’ pràcticament ningú sabia de la seva existència.
Llàstima que la seva carrera no va acabar de remuntar i el 2008 es van separar, per tornar el 2012 per tornar-ho a deixar i fa un parell d’anys ho han tornat a provar editant fins i tot un disc “Devastator”.
BILLIE THE VISION AND THE DANCERS – SUMMERCAT (2004)
‘Summercat’ és la cançó més popular dels suecs Billie The Vision and the Dancers, que van debutar amb “I Was So Unpopular in School and Now They’re Giving Me This Beautiful Bicycle” el 2004, disc que s’obria amb l’esmentada cançó.
No va ser fins el 2009 que el grup assoliria més notorietat gràcies a la campanya “Mediterràniament” d’Estrella Damm, que decidia que fos la cançó principal del seu anunci estiuenc. 10 anys més tard la tornarien a recuperar donant un nou impuls a un grup que des de llavors ha seguit vivint del seu únic èxit remarcable.
SKYE SWEETNAM – TANGLED UP IN ME (2004)
De cop una cançó desconeguda sona a un anunci de rellotges i tothom comença a parlar d’una noia canadenca anomenada Skye Sweetnam, que amb ‘Tangled up in me’ ens recordava a la també compatriota Avril Lavigne.
Només ha editat dos discs i des de fa molts anys que no és rellevant i encara queda a la memòria la seva enèrgica i única cançó per la qual passarà a la història.
EAMON – FUCK IT (I DON’T WANT YOU BACK) / FRANKEE – F U RIGHT BACK (2004)
El 2004 vam començar a escoltar artistes que publicaven les seves cançons dedicant-les a la seva ex-parella i després veies la rèplica també en forma de cançó.
En aquest exemple trobem al raper Eamon que apareixia a les nostres vides amb ‘Fuck it’, una peça que ràpidament se situaria número 1 al Regne Unit i després escamparia l’èxit en altres països del continent europeu però també dels Estats Units. Per la seva banda, la resposta de Frankee, no venia a aportar massa cosa nova a la melodia original i no arribaria a triomfar tant com la d’Eamon.
Des de llavors Eamon ha seguit publicant discs, però d’ella no en sabem res.
DANIEL POWTER – BAD DAY (2005)
Daniel Powter va presentar-nos el 2005 una d’aquelles balades que sonarien fins a la sacietat a totes les emissores del país, sense que aquest fet donés continuïtat amb alguna altra proposta.
‘Bad Day’ va ser número 1 als Estats Units, al Canadà, a la llista europea, així com a un bon grapat de llistes més.
Des de llavors ha seguit editant cançons i discs, sense que cap d’ells hagi tingut cap tipus de repercussió a les llistes ni mitjans de comunicació.
Aquest 2021 acaba de presentar ‘Save Your Life’ al costat de la cantant japonesa Ayaka Hirahara.
EMILIA DE PORET – PICK ME UP (2009)
Emilia de Poret va aparèixer a les nostres vides el 2009 amb la típica cançó pop que sona tota l’estona a la ràdio i no saps ben bé perquè t’acaba enganxant. Formava part del debut homònim de la cantant sueca que després d’això no faria res més destacable i se sumaria a la llarga llista d’artistes pop d’un sol èxit.
