Ens trobem davant d’un cas difícil. Bé, en realitat, qualsevol fenomen que es relacioni amb la mega-estrella Lady Gaga és difícil, difícil. Després d’uns anys convulsos, on semblava que l’artista perdia el rumb del seu estil original, segons els més puretes, Lady Gaga torna a les llistes d’èxits.
“Chromatica“ és un títol que fa referència a la gama cromàtica, una gama cromàtica poc present en l’àlbum. És així senyores i senyors. Tot i vendre’s com una apologia als colors, a la diversitat i la riquesa, “Chromatica” és un disc força pla, monòton i, en certs punts, realment mancat d’idees fresques.
Però abans que tot el fandom de Lady Gaga trobi l’adreça de casa meva i em vinguin a buscar amb torxes i destrals, cal aclarir una cosa molt important: “Chromatica” és un bon disc? Sí. “Chromatica” és un disc de Lady Gaga? Al 100%. “Chromatica” està al nivell d’anteriors treballs de l’artista? Aquí és quan comencen a plantejar-se els problemes. Anem a explicar-ho.
El disc compta amb moltes cançons que beuen clarament i directament d’un estil de música tecno, disco i funky. Això, combinat amb la visió de Lady Gaga, construeix les cançons a les que estàvem acostumats a escoltar per part de l’artista al principi de la seva carrera. És, clarament, una tornada als seus orígens, però sense forçar-hi una re-interpretació o una volta de full.
Així doncs, ens trobem cançons realment “genèriques” com ‘Fun Tonight‘, ‘Sour Candy‘, 1000 Doves‘ o, i em sap greu admetre-ho, ‘Sine From Above‘, la cançó amb Elton John.
Aquest és un dels punts que més m’ha costat d’interpretar de tot el que suposa “Chromatica“. ‘Sine From Above‘ és una cançó de Lady Gaga al 100%, amb un 3% de la col·laboració d’Elton John. És a dir, Elton John canta en solitari i en duo amb Gaga al llarg de gairebé tota la cançó, però la seva aportació musical és gairebé inexistent.
Tothom esperava que sorgís una balada de la col·laboració d’aquests dos titans de la música. En canvi, ens hem topat amb una cançó tecno que, almenys jo, mai hagués imaginat que Elton John pogués cantar. Això és un pas cap a l’abolició de les barreres de gènere en la música? A veure, dir que gràcies a aquesta cançó el públic podrà ascendir a un pla superior en què els gèneres no defineixen als artistes és flipar-se moltíssim.
No obstant això, hi ha una part de mi que gaudeix amb la confusió i, fins i tot, la vergonya aliena que provoca escoltar aquesta cançó. D’imaginar-se a Elton John fotudíssim de cocaïna, això no costa tant d’imaginar, amb unes ulleres fluorescents cantant a lo Sean Paul a una discoteca d’Ibiza.
Pel que respecta a la resta de cançons salvables del disc, cal mencionar el trio inicial. Les tres cançons que obren el disc són les millors de les 16: ‘Alice‘, ‘Stupid Love‘ i el mega èxit, ‘Rain On Me’ amb Ariana Grande. Aquestes tres cançons recullen l’estil original de Lady Gaga, el de l’època dels himnes com ‘Bad Romance‘ o ‘Poker Face‘ i els actualitza a un estil EDM més actual, tot afegint idees fresques i noves que s’agraeixen moltíssim.
La resta de cançons mediocres del disc manquen d’aquesta última característica mencionada, la frescor i la renovació d’idees. Aquests temes, doncs, s’amunteguen els uns a sobre els altres, sobretot a la part de la meitat de l’àlbum, creant una mena d’amalgama avorrida que molesta força a l’hora d’escoltar el disc sencer, provocant una sensació de repetició i monotonia.
Amb això no vull dir que aquest disc no valgui la pena, penso que és un disc del qual se’n poden aprendre moltes coses i es poden salvar unes quantes cançons. Si Lady Gaga hagués publicat “Chromatica” fa 10 anys, probablement hagués causat una sensació molt millor, i el furor pel disc seria bastant superior al que ha estat. No ens enganyem, però, aquestes cançons no s’estan ballant a les discoteques perquè estan tancades, no perquè no estiguin a l’altura.
EL MILLOR:
- La recuperació de l’estil original de Lady Gaga en cançons com “Alice”
- L’estètica de la portada i el material gràfic del disc, juntament amb l’estètica auditiva que provoca en conjunt
- Poder dir en veu alta que Elton John ha col·laborat amb Lady Gaga en una cançó feta per Martin Garrix
EL PITJOR
- La majoria de cançons del disc, realment mediocres
- Les 3 peces instrumentals de l’àlbum, no aporten res
