El compositor, lletrista i coproductor barceloní Jules presenta un elaborat recull de 13 cançons de pop-rock d’autor per al dia 23 d’aquest mes. Gravat a Arctic Wave Studio (BCN), Polígons és un disc de indie-pop que coqueteja amb el folk i el rock, i neix, com els anteriors, d’una veu i una guitarra acústica. Les seves cançons es troben en un punt intermedi entre el primer disc S’ha de reiniciar, de tall més intimista i acústic, i el segon Vers la llum, molt més contundent i elèctric.
Farcides de metàfores i dobles sentits, les lletres del nou disc de Jules parlen de temes ja presents a la seva discografia, com ara les relacions humanes (no només de parella, sinó també de poder), la importància dels llocs a les nostres vides (el tòpic llatí del locus amoenus) i la llum (com a fenomen físic i al·legòric), i també de temes no tractats abans: la paternitat (tres cançons en parlen) i el pas del temps. Tots aquests temes acostumen a barrejar-se entre ells, a trobar-se en una mateixa cançó, en una contínua invasió del món exterior en l’interior, i una exploració constant del que hi ha a fora des de l’interior. Donats aquests temes en les cançons el disc s’havia de dir, inicialment, “Les nostres raons”, que s’oposa a la idea d’una Raó Única i Imposada, però, donada la situació política actual, hi havia el risc que s’interpretés com un eslògan partidista. Per això es va preferir titular el disc com l’últim track: “Polígons”, que parla d’aquesta imprescindible i inútil recerca de la felicitat.
